Volem que tot siga simple i, de fet, tendim a esquematitzar pensaments i imatges. És una taula de salvació que rebutja el mínim detall pertorbador. La pel·lícula Hanna Arendt n´és un exemple. Aquesta pensadora jueva provoca no sols en els jueus sinò en tots nosaltres commoció, i incomoditat, per mostrar-nos la imatge d´un assassí nazi, Adolf Eichmann, l´organitzador de l´Endlösung (La Solució Final que dugué a les càmeres de gas a milions de sers humans), com un home corrent i mediocre . Altres fonts, com la de Jonathan Little en Las benévolas, corroboren que era educat, correcte i bon pare de família. Queda fora de tot dubte la seua eficàcia funcionarial: complint sense ambages la feina encomanada, de tal manera que no se sap si arribà als més alts esglaons de la jerarquia nazi per la seua ideologia o pel seu zel complidor. No era un depravat, ni un ser abjecte i corromput. La seua apariència exterior no era repugnant. No estàvem davant d´un pervertit Göring o d´un pervers Himmler que duien marcades en el rostre llurs infàmies. On eren les traces de la maldat? Estamordix.
Quan assistim, pose un simple exemple, a un assetjament laboral i un eficaç i anodí administrador es dedica a signar papers o transmetre missatges a instàncies superiors, sense ni tan sols reflexionar-ne el significat, està acometent el seu càrrec amb un zel paregut al d´Eichmann, i quan la majoria de companys calla amb la conciència tranquil·la del deure fet (mesquinesa, en altres paraules), no sols permet les injustícies sino deixa el camp lliure a personatges sinistres, amb dues facetes ben diferenciades que saben dur de tal manera que poden dormir per les nits ben oberts de cames. No tenen conciència o l´apliquen tan sols a certes hores. Amb quants Eichmanns, doncs, ens haurem topat al llarg de la nostra vida? ¿Estem segurs que no excedirien aquell punt de no retorn si les circumstàncies canviaren? ¿I la nostra còmplice aquiescència amb el sistema, estem segurs que canviaria si el sistema arribara a un punt de no retorn? Thomas Bernhard ens alerta que ser bo no consistix únicament en no fer el mal, sinò, principalment a impedir-lo. Ho sé, constructe el meu difícil de pair, però l´hi ha.
