Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Armes ideològiquES barroques

Bartomeu Blasco i Siurana exercí de notari en diversos llocs del regne de València i en el mateix cap i casal, fins que morí, segurament a Navarrés, el 1715 o poc després. La seua activitat professional, poc ens importa ara, però sí el fet que, als marges dels seus protocols o en papers solts ens va deixar algunes narracions breus sobre successos curiosos del seu temps. Alguns d´aquells escrits els compilà el dominic Tomàs Güell, cap a mitjans del XVIII, i d´altres romanien inèdits als llibres notarials. En un d´ells parla sobre una pesta dels ramats que assotà les nostres terres el 1682.

Blasco afirma que «a occasió de aver possat lo francés siti en la ciutat de Alger» „ajudat pels anglesos i altres països musulmans del nord d´Àfrica„, «avent-los oprimit als moros y assolat molta part de la ciutat ab magranes de alquitrà, bombes y altres ardits», els d´Alger, per venjar-se, enviaren a França «dos moros màgichs». Aquests, en arribar a les costes d´Occitània, es preparen a fer un conjur per a «generar» una pesta mortífera per als cristians. Com que necessiten «una poqueta de llet de dona y cabells» per a fer el conjur, i es valen de la innocència d´un infant per a aconseguir-ho «nostre Senyor „que sempre torna per sa cathòlica iglésia», no permet que el conjur es faça amb aquells elements, sinó amb llet «de una burra que criava» i amb cabells del mateix animal. De manera que, quan els dos moros màgics, després de fer tot el conjur, demanen al xiquet que innocentment els havia ajudat, què veu, des de dalt de l´arbre on l´han fet pujar per divisar el futur, aquell «respongué que tantes cavalcadures que es cahien mortes».

Els màgics hem de suposar que, capturats pel poble, acabaren malament. Però, la pesta que havien «creat», es va extendre i arribà i tot als animals de pèl i cerda de Catalunya. Blasco diu, després, que «la ciutat de Barcelona, y Tortosa, com a fels, y per la germania que tenen ab la ciutat de València» avisen i envien cartes amb els remeis que cal fer servir.

En aquell paperet de Blasco, purament propagandístic, els cristians de l´Espanya del Barroc, controlats ideològicament per la Inquisició, acusaven els musulmans d´haver estat el causants d´aquelles malalties que afectaven els seus animals, que és tant com dir els seus mitjans de transport i, també, en part, de treball i d´alimentació. Amb uns arguments tan febles com la màgia basada en la Clavicula Salomonis, un paper apòcrif, fals, per cert.

Compartir el artículo

stats