Estat: aterrant a la rutina que torna. Les obligacions segurament les trobaríem a faltar de no tindre-les, si més no després de tastar «lo bò» „ que pareix haver passat tant ràpid„ resulten farragoses. «On has passat l´estiu?», «Què has fet?», «Com ha anat?» Les preguntes més o menys benintencionades provoquen respostes més o menys precises segons la intenció real de l´interrogador curiós i l´interés real del subjecte entrevistat en compartir la informació, però el cas és que hi ha implícita una tendència general de voler moure, fugir, escampar. Poder anar-se´n està molt bé, per descomptat. També hi ha qui „pot ser resignant-se„ afirma que si no t´has desplaçat, què bé almenys haver «desconnectat». Tant de bò aconseguírem les millors connexions sense fer-les dependre de les vacacions...
Sí, connectar. Perquè quan més parla la gent d´allunyar-se, més crec que necessita apropar-se. Ací, allà o acullà. Ara i ja. Així i tot, hi ha qui ens alliçona, treballant activament per assolir una societat que no siga indiferent, que defenga la inclusió i que en els moments difícils veja una oportunitat de transformació, d´afinació de les particulars capacitats. El 31 d´agost fou el Dia Internacional de la Solidaritat i m´emocioní veient els dos minuts i catorze segons que dura el recomanable spot de la Fundació Mehuer „ que recolza la investigació i els tractaments de les malalties minoritàries„ i Feder „Federació Espanyola de les malalties rares que es dedica a aconseguir recursos per millorar la qualitat de vida dels pacients, que són més de tres milions a Espanya, i dels seus familiars „.
Playa y montaña, inspirat en un text d´Emily Pearl Kingsley „ guionista de «Barrio Sésamo», mare d´un xiquet amb síndrome de Down„ i dirigit per Emilio Aragón, es tracta d´un metafòric vídeo viral, solidari i de sensibilització, útil per a qualsevol situació vital. Uns futurs pares, fortament il·lusionats, expliquen que quan et prepares per al naixement és com quan organitzes un viatge molt desitjat „en este cas a la platja„ i quan arriba el dia resulta que la mar és una muntanya. Costa assumir que no és tan horrible, sinó que és diferent. «Porque si te pasas la vida quejándote de que nunca llegaste a ir a la playa, puede que nunca tengas la libertad para disfrutar de todo lo especial que tiene la montaña».
Per a vore-ho i aplicar-s´ho. Traslladant-nos per camins esperats o desconeguts, què tal anar i tornar amb ganes? I que estes perduren a cada instant, cada pas, cada parada. Viure, aprendre i compartir-ho: això sí que és un gran viatge!
