Calor i més calor. Calor xafogosa, bascosa, humida o eixuta. I la sequera que s´ha instal·lat en les nostres terres. Però, tranquils, açò són coses de l´estiu, diuen. El que passa és que segons ha publicat la NASA i l´Administració per als oceans i l´Atmosfera dels EEUU i l´agència meteorològica britànica, l´estiu d´enguany està sent el de temperatures mitges més elevades de tota la història, de la mateixa manera que l´any 2015 va ser el més calorós des que s´hi tenen registres. I l´Àrtic, enguany ha assolit nivells de desgel abans desconeguts (els humans depredadors ja han començat a fer-hi creuers) la qual cosa fa preveure la possible desaparició de la capa de gel durant l´etapa estiuenca en un futur pròxim. Les conseqüències de tot plegat? Més val no pensar-les. No anem a malbaratar les nostres vacances per això. A fi de comptes, ni els polítics s´ho plantegen. Ni els uns ni els altres, no siga cas que donar males notícies lleve vots.
Hom diu que la qüestió del canvi climàtic „que d´això va el tema„ s´ha de comunicar bé, que no hi ha que espantar el personal i que cal plantejar-la de manera positiva. El problema és que ni de manera positiva ni negativa, ningú no ho planteja. Ningú, més enllà dels ecologistes i alguns grups científics, no en parla de les greus conseqüències ni es fan propostes de canvi de models d´economia i de models de vida imprescindibles per revertir la situació. I en general s´ignoren els informes i els suggeriments de l´IPPC sobre el Canvi Climàtic. I les Cimeres del Clima són paper mullat. Esperem que no ho siga la darrera celebrada a París. Però, sabem la ciutadania de què va tot? Perquè ni governants ni polítics ni economistes ni mitjans de comunicació en parlen.
Però ningú no pot negar que estem vivim el problema més greu que té plantejada la humanitat, de conseqüències inabastables. És possible que la ciutadania no en siguem conscients? Cal fer-hi molta pedagogia alhora que calen polítiques a nivells local i global, tant mediambientals com econòmiques i tecnològiques que posen fre a l´escalfament i faciliten l´adaptació a la situació irreversible. I, sobretot, cal la reducció dràstica de les emissions de CO2.
Contràriament, l´Estat Espanyol, l´any 2015, va incrementar aquestes emissions, en un 4´23% respecte 2014 „que ja les havia augmentades exageradament„ i n´és el país capdavanter en la UE.
Quin lloc ocupa aquest tema en els debats d´investidura, en els programes i les propostes polítiques i en els pactes?
