Veges tu! Els records no sempre es mantenen igual, evolucionen amb nosaltres! Poden tindre la mateixa cara, però la percepció del fons va canviant segons el viscut... o és al revés? M´ho he plantejat llegint un bloc. N´hi ha una referència al videoclip de la cançó I want out del conegudíssim grup de heavy metal Helloween, i, al vore´l, reminiscències infantils i adolescents han aflorat. Fortament energètic i sacsejador de consciències, Vull eixir és un tema emblemàtic de power metal, estil musical del que esta formació alemanya són pares.
En el vídeo, s´obre la boca de Michael Kiske i veiem el que té dins -en sentit anímic, poètic i figurat- mentres va cantant-nos una lletra sense desperdici: «Des que la nostra vida comença ens pressionen amb xicotetes coses. Ningú no ens pregunta com ens agradaria ser. A l´escola t´ensenyen el que has de pensar, però cadascú diu coses diferents, encara que tots estan convençuts de que són els únics que porten la raó». Entre llargues melenes increïblement desganyitades i un atrezzo propi de finals dels huitanta, el meu somriure cau en el compte de quantes coses canvien sense canviar.
«Hi ha un milió de formes de vore les coses a la vida, a la fi ningú tenim la raó. A vegades necessitem estar sols». Com no sentir-se identificat amb un tema així? Tots ens hem sentit en alguna ocasió frustrats, saturats, decebuts. Per les contradiccions del món, les injustícies, la negativitat, per la confusió d´una llibertat discutible. És com si contínuament estiguérem reprenent les mateixes lliçons perquè ens quedem adormits a massa classes i ja no sabem ni de què va realment la matèria que estem estudiant. Valors, senyors, amb v de vitals. Pareix que tenim matrícula d´honor en tirar balons fora quan hi ha problemes, i som experts en el «i tu més» quan els conflictes toquen el pati de ma casa - que és particular, però quan plou es banya com els altres-.
Amb tant d´aviciat -sense cap ingenuïtat- i tant de resabut -orgullós del que creu que sap- em pregunte en quin moment de la nostra existència tot s´enrevesa tant. Veus als nanos amb coixinereta i penses... veritablement la innocència té termini? Ser espavilat o curt d´enteniment és qüestió de gens? Per què tendim tant als extrems? En l´escola aprenguí l´opinió de Rousseau: «L´home és naturalment bò, és la societat qui el corromp». Però, sobretot, aprenguí la importància de seguir aprenent. La vida pot ser molt heavy, així que power per a tots i totes, que la força no ve malament... però amb coneixement.
