El Moulin rouge

Precisament al Boulevard de Clichy, s´enlairava la silueta insòlita, descarada, amb les seues aspes batent el cel de París, del Moulin Rouge, el receptacle de vici i talent alhora de més renom del moment, que reflectia a la perfecció l´entremesclament de la sordidesa, la concupiscència i la misèria de les nits de la ciutat, i de la gaubança i la voluntat de fruir de l´oci de manera desenfrenada, aspectes aquests darrers que semblaven accentuar-se més encara per la proximitat al cementeri de Montmartre, com si aquesta peculiaritat reafirmàs en els clients les ganes de viure, el carpe diem. La Place Blanche s´havia convertit en una de les zones més il·luminades de París per la gran quantitat de bombetes instal·lades a la façana de l´estrambòtic edifici, un far que convocava i convidava el públic a penetrar en un ambient en què la vida adquiria el ritme trepidant i vertiginós del french cancan, el ball de moda executat exclusivament per dones que mostraven juganeres els encaixos i les blondes dels enagos blancs, la música alegre del qual, de notes ràpides i vibrants, ja se sentia des de l´entrada.

L´inspector saludà, inclinant lleument el cap, el porter del cabaret, un dels anomenats Missatgers de Venus, personatges preparats per satisfer els antulls més delicats dels parroquians, un més dels nombrosos caçadors de propines que havien monopolitzat els accessos a aquesta mena d´establiments desenvolupant una certa capacitat per oferir determinats tipus de serveis, de tarifes especials, als qui ho requerien; joves d´origen humil, sans i corpulents, àvids de notorietat entre les dones que apreciaven el joc de la seducció amanit amb regals i altres atencions costoses. Béziers coneixia la debilitat d´aquests individus la cobdícia dels quals els abocava a temptar la sort seguint camins prohibits, com el del tràfic d´estupefaents, bitllets d´anada a paradisos artificials que brindaven als assidus al local més rics utilitzant els estratagemes més peregrins. L´arrogància i el savoir-faire del porter contrastava amb la calamitosa figura del captaire de mirada afligida que li allargava la mà a pocs metres de l´accés, un home trist, barbut, d´ulls petits ocults sota la malesa d´unes celles salvatges, corbat com un atlant decrèpit, a qui li calculà una edat aproximada als seixanta anys; no solia equivocar-se, però la brutícia atrapada entre les nombroses arrugues que li solcaven el rostre n´augmentava la profunditat i podia provocar que semblàs més vell. Buscà en el portamonedes i diposità uns cèntims en el llefardós guant que li cobria parcialment la mà, una acció propera al gest pietós que res no tenia a veure amb les generoses almoines que li donaven els clients proclius a gastar-se cent francs en una bona botella de xampany, aquesta mena d´exemplars no solien disposar de moneda menuda.

Quan s´obria la porta, un món esclatant que encisava la vista, l´oïda i l´olfacte impregnava i embolcallava de tal manera tot aquell que gosava endinsar-s´hi que resultava quasi impossible inhibir-se de la sensació d´èxtasi que inundava aquell indret consagrat al plaer. L´inspector no buscava allí l´estímul fàcil que li neutralitzàs les fòbies, sinó informació per a les seues investigacions. Tanmateix, unes dues vegades al mes, no es permetia abusar per tal de no caure en un vici descontrolat capaç de destruir la seua reputació, hi acudia per adquirir una identitat diferent que li permetés satisfer els desitjos més primaris, bruts i inconfessables; adelitaments deshonestos que li propiciava Aristide le Serpentin, un ballarí, transformista i contorsionista cèlebre a causa d´una anomalia en les extremitats que li facilitava adoptar postures inversemblants, talment com si als braços i a les cames els mancassen els ossos; una espècie d´emperador del Moulin Rouge el poder del qual radicava a conèixer i comprendre els comportaments més llicenciosos dels feligresos d´aquest temple de la felicitat.

Béziers féu una mirada ràpida, una nodrida aglomeració de gent omplia la gegantesca pista de ball. A l´altura dels ulls, complements de tota mena remataven els caps de la concurrència palesant la categoria social de cadascú: barrets de copa, barrets forts, barrets amb delicades plomes i randes, i altres de més senzills amb un cinyell de ras negre com a únic detall; per baix, el blanc de les puntes, encaixos i blondes dels enagos de les ballarines professionals i d´altres aficionades que pretenien emular-les amb millor o pitjor fortuna destacaven enmig de la foscor de la vestimenta de la majoria d´homes, que en comptes de dansar es limitaven a admirar de prop les febrils evolucions de les noies i n´aprofitaven la sufocació per desplegar uns més que limitats dots de seducció. En conjunt, tot i això, dominava un cromatisme variat i pintoresc producte de la mescla de flors, garlandes, plomatges, sedes, setins i mitges de diverses qualitats dels vestits femenins: porpres, maragdes, escarlates, atzurs, lapislàtzulis, grocs, turqueses i daurats que encara es potenciaven més a causa de la intensa llum procedent dels centenars de bombetes incandescents que penjaven del sostre i de les nombroses làmpades dels pilars. Una gran quantitat d´espurnejants punts lluminosos que es multiplicaven fins a l´infinit en reflectir-se en les desenes d´espills que folraven les parets del local, un suggeridor efecte òptic que acreixia la sensació de gloriós llibertinatge, ja que també reproduïen els rampells compulsius de les dansadores i el desplaçament dels barrets entrant i eixint de la pista. Al fons, l´orquestra, que donava la sensació que es dissolia en la boirina tòxica que desprenien les cigarretes i els havans, tocava sense treva instal·lada en un cadafal amb barana de ferro colat que coronava l´escenari darrere del qual es trobava el camerino on Béziers cercava Aristide le Serpentin. Creuà la sala sense pressa esquivant l´armada de xicones que, suportant les mirades libidinoses, giravoltaven alegrement llançant la cama a l´aire amb una facilitat que presagiava per als seus admiradors una flexibilitat moral similar; faldilles, farbalans i fru-frus li fregaven el rostre, i aromes de cremes, bàlsams i perfums barrejats amb la pudor de sutzor i mascle excitat li saturaren el nas. Un ambient dens, carregat, en què s´inhalava amb la mateixa intensitat l´olor àcida i agra de l´absenta, el xampany i el vi barat vessats per terra, les delicades notes olfactives de la vainilla, la cumarina i la lavanda que componien els perfums de moda com Jicky, Fougère Royale o Trêfle Incarnat, i la ferum de greix i ceba que transpiraven els porus oberts de bona part dels presents.