Una paraula molt genuïna de la nostra parla és «passó», «Son pare li va pegar un passó de bandera». La inclou Juli Jordà en l´excel·lent recull coral Paraules en xarxa. L´Acadèmia Valenciana de la Llengua li ha donat carta de naturalesa normativa, encara que amb la marca de col·loquial, en incloure-la en el Diccionari normatiu valencià amb tres accepcions. En la primera la definix i remet a «palissa», és a dir ´sèrie de colps pegats a algú´. El recull citat la definix de manera semblant, en primera instància, ´sèrie de colps que es peguen´. També la van incloure Alcover i Moll en el DCVB. Les frases posades com a exemple en els reculls que l´arrepleguen, en la primera accepció, sempre tenen com a protagonistes els xiquets o les xiquetes, com a receptors i receptores dels passons. S´usa més en un sentit relacionat amb els infants. Per tant, un «passó», podríem dir que no és una autèntica palissa.
Un palisseta i prou. Encara que qui la rebia no li feia gens de gràcia. Afortunadament ara ja no se´n peguen, ni de passons ni de palisses a la xicalla. Esperem que no. Però en un dels sentits figurats un passó, com ho arreplega el DNV, és també ´reprensió severa´, un bon marmoló o bonegó, «Quin passó em va amollar ma mare per arribar al rompre el dia a casa». Vaja, un renegó, un bon «puro», com també diríem vulgarment. I un «passó» també, en sentit figurat, és un terme propi de les competicions esportives. Paraules en xarxa en eixa accepció la definix com a ´victòria excessiva en esport´, amb esta frase, «Tampoc no calia pegar-los eixe passó, que són un equip d´aficionats». Qualsevol enfrontament o competició pot donar lloc a un passó.
En les cartes, en una oposició administrativa, en unes eleccions, etc. Jo somnie un 0-5 a favor del València contra el Reial Madrid en el Bernabeu. Seria un bon passó. Però això, per ara, està lluny. Més prompte els passons els els peguen als de Mestalla. Una altra paraula desperdiciada en usos més «formals» és «passera». El DNV, en la primera definició la descriu com a ´tauló de fusta o conjunt de pedres convenientment col·locades, que permet travessar un corrent d´aigua o una superfície d´aigua estancada sense banyar-se´, «Si vols travessar el riu, més avall trobaràs una passera».
També és una epidèmia, «Ara ja no solen haver-hi passeres de tifus». En pilota valenciana les passeres són el ´conjunt de regles, tècniques, moviments, posicions i altres accions del joc´, «Son pare li ensenyà les passeres del trinquet». I «conéixer (o saber) les passeres» és una locució verbal que fa referència a ´conéixer els camins, els mitjans o els recursos per a moure´s en un àmbit determinat o per a aconseguir alguna cosa´. Finalment, «passeres» també és sinònim de «escaig»; és ´per a indicar que sobrepassa una quantitat anterior´, «Pesa cinquanta quilos i passeres». Per cert, que un pas de zebra o qualsevol pas de vianants, també podria ser una passera.
