Vivim en un món boig en el que li posen les banyes a Beyoncé!» Amb humor sorneguer, ho afirmà fa poc el còmic Pedro Aznar en el morning show radiofònic de Los40 en el que col·labora: Anda Ya. Fa gràcia dit amb ironia, si més no s´ha escrit molt i variat sobre la càrrega que suposadament la cantant porta i n´hi ha opinions que s´han fet amb tot el lleu, com esta que vaig llegir: «si se li és infidel a la Queen B, què n´esperes tu „una persona qualsevol„ de la vida i de les relacions?» Com si que te traicionen fora qüestió de les qualitats que un té o deixa de tindre, com si fora culpa d l´enganyat. És prou desmoralitzador que hi haja qui es pren seriosament pensaments tan limitadors, dividint l´existència en segments d´éssers superiors i inferiors.
Independentment de que les persones tinguem més o menys amor propi, per sort també vivim en un món en el que es pot anar més lluny del melic i de les aparences, apostant per un guany no sempre quantificable però tan lloable com, sovint, satisfactori. En relació a la música, els sentiments poden alleugerar-se o enfortir-se, segons el cas, amb total intensitat. És inspirador, per exemple, vibrar de nou amb Seguridad Social i la seua Chiquilla, que últimament ha sigut protagonista d´excepció amb més d´una veu.
Esta cançó, nascuda a Benetússer i referent del rock espanyol, s´ha rememorat „alhora que s´ha renovat„ ara que Jose Manuel Casañ l´ha cantat amb el majors del cor de Las Voces de la Memoria. L´Associació de Familiars d´Alzheimer de València acaba de presentar el videoclip d´esta emocionant iniciativa. Dimecres passat, amb motiu del Dia Internacional de l´Alzheimer i baix el reclam de El Poder De La Música, la Plaça de l´Ajuntament de València es plenà de gom a gom i s´enlluernà amb batecs sincronitzats. També era el Dia Mundial de la Pau, que serà tots els dies si continuem sensibilitzant-nos una miqueta més.
La memòria i la identitat poden esborrar-se, però sempre que recordem la importància de ser amor quan este al voltant està absent, la humanitat com a facultat seguirà vigent. Bé ho saben els cuidadors que estimen per damunt de l´oblit i els malalts que reben la bona atenció que mereixen. Encara que irònicament no existix cap seguretat social plena, ahí està la prova del creixement. Deia Antonio Machado: «Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar». Si de veritat ens volem, amb això ens quedem... i podem aspirar a avançar.
