24 de septiembre de 2016
24.09.2016

El dibuixant Max mostra l'essència del seu treball en «Pasmados»

El premi nacional de còmic reuneix en un nou llibre obres dels seus últims vint anys la idea de la publicació va sorgir pensant en el seu dibuix més conegut i venut arreu del món, el de l´home primitiu contemplant un cel ple d´estrelles

24.09.2016 | 03:26

El «estat permanent» d´estupefacció en el qual viu el dibuixant Francesc Capdevilla, més conegut com Max, s´ha convertit en una font d´inspiració per al seu treball com a artista, que torna amb un nou llibre baix el braç, Pasmados, una crònica visual i textual de la sorpresa. En esta ocasió, i de la mà de l´editorial Disset, el dibuixant català (Barcelona, 1956) ha recopilat un total de 45 il·lustracions noves i inèdites, «una col·lecció de coses rares» per a «jugar» i reptar al lector a través d´unes pàgines en les quals, amagat també darrere del pseudònim d´Oliver Veek, ha provat «alguna cosa diferent» incloent cites literàries al costat de cada làmina.

«No volia fer un simple llibre recopilatori que al final queda com un catàleg; volia que el llibre prenguera entitat temàtica i que, dins d´eixa coherència, hi haguera un element amb el qual les il·lustracions pogueren jugar. Són textos escrits a partir del dibuix i no pretenia que anaren explícits, sinó que entretingueren al lector», compta sobre este llibre ja a la venda.

Però per què amagar-se darrere d´un pseudònim quan el que fóra part de l´equip fundador de la revista El Víbora (1979) sempre s´ha expressat amb contundència: «Per ganes de vacil·lar, per bon humor», afirma. Feta la confessió, el també premi nacional de còmic en 2007 reconeix que posar-se en la pell d´Oliver Veek ha sigut més complicat del que pensava, ja que este joc no ha sigut «tan evident». Una de les raons que l´ha portat a abordar esta obra com si fóra «nova», malgrat que en la seua majoria conté il·lustracions publicades de 1996 a 2016. L´origen de Pasmados va sorgir, com relata, després de decidir quin anava a ser la portada del llibre, la d´un home primitiu mirant amb expectació un cel ple d´estels. «És una de les il·lustracions que més es ven, i em vaig plantejar que anava a ser la portada. Em vaig posar a repassar tot el que he fet cercant si hi havia un nexe comú i em vaig adonar „recorda„ que la majoria tenien a veure amb l´actitud que representa aquest dibuix, que és la d´algú esbalaït».Una vegada decidida la coherència temàtica del llibre, Max va començar a seleccionar els seus dibuixos, però no va triar «els millors», sinó els que més «clarament» apunten a aquesta manera d´estar en el món, que és la seua i «la de molts».

Una actitud vital que no pertany, per a l´autor, només a les persones «intel·ligents», sinó també als que «estan al dia del que passa en el món»: «Ú que es dedica a fer dibuixos ha d´estar posant antenes per a després processar i traure el seu treball». Pasmados es presenta amb una altra novetat, ja que es tracta d´una obra en anglès i en espanyol, que va nàixer així portada per un «esperit» d´anar «més enllà». Per açò, Max reconeix que pot arribar a un altre tipus de públic, encara que no sap si li entendran. «El de l´humor és molt complicat perquè el sentit de l´humor canvia de persona a persona, així que no et dic de país a país. No tinc ni idea de com ho poden entendre en altres llocs!», exclama entre riures. En l´actualitat, i després de la publicació al maig del còmic El tríptico de los encantados (una pantomima bosquiana), amb motiu de l´exposició del Bosco en el Museo del Prado, el dibuixant té entre mans el projecte d´un nou «còmic personal», que va molt despai.
«La vida està complicada i cal estar tot el dia treballant bàsicament per encàrrec. I, quan tinc temps per a les meues coses, ho dedique al còmic», adverteix.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine