L´actualitat a voltes és efímera. Els fets ocorren i de seguida passen com en un vol. Però unes altres vegades l´actualitat és reiterativa perquè hi ha fets que es mantenen en el temps i repeteixen les mateixes situacions. Ho comprove rellegint alguns dels articles que he publicat en aquesta pàgina temps arrere. La temàtica s´hi repeteix, les situacions i les seues conseqüències també. És el que ocorre amb el tema dels refugiats: a setembre de l´any passat vaig escriure un article que podria reproduir ara mateix sense cap canvi perquè si és cert que en aquell esmentava Aylan, el xiquet sirià fotografiat mort a una platja, també es cert que, fotografiats o no, han continuat morint xiquets i la mar continua sent el cementeri de molts. Persisteix el drama terrible dels qui fugen i persisteix, agreujada, la política vulneradora de drets de la Unió Europea. Perquè, per exemple, el fet de retornar tots els refugiats sirians a Turquia i fer-ne allà una barrera, va contra el dret d´asil que afirma que cap persona pot ser portada a un país on puguen ser vulnerats els drets humans. I Turquia està en la llista de vulneradors. I també qüestiona la legalitat no respectar el dret dels éssers humans a elegir la seua vida, que contempla la Convenció de Ginebra relativa a la protecció de civils en temps de guerra. Sense oblidar que aquest dret també està present en la Carta Internacional de Drets Humans de l´ONU.
En un llibre que acaba de publicar l´exeurodiputat, Sami Naïr, Refugiados: Frente a la catástrofe humanitaria, una solución real, manté que a la UE, amb més de 500 milions de pobladors, no li suposa un entrebanc absorbir, repartits, els 4 o 5 milions de refugiats que pot arribar a haver-hi. De moment només n´ha rebut un 0´7%, en tant que Turquia ja hi compta amb un 12%. Al respecte, Naïr proposa crear un «passaport de trànsit» que permeta als refugiats buscar un país que els accepte, en lloc de deixar-los ofegats en un territori sense destí. I, paral·lelament, cal posar en marxa una política d´ajut econòmic als països fronterers de les zones en guerra per estabilitzar la població. Assegura aquest politòleg que la política antihumana, d´humiliació i de mort cap als refugiats, és un «caldo» de cultiu que pot produir com a reacció, autèntics monstres amb desig de venjança, capaços de destrossar ho tot.
Hem de ser conscient, assevera Sami Naïr, que no ens trobem davant d´un problema conjuntural passatger. És una situació que continuarà en el temps convertida en un problema de civilització. I hem de saber quin tipus de civilització volem.
