Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Propaganda antiborbònica i repressió

Francesc Garcia d´Àvila va ser un dels primers a unir-se a Basset, en la guerra contra Felip d´Anjou. Isidre Planes diu que era «natural de la Güerta de Gandia» i «principal emisario de papelones sediciosos en este reyno». De la ploma d´algun altre partidari de l´Àustria havien de ser uns altres «papelones» que varen aparéixer a València, pel maig de 1706. Planes diu que eren «una gazeta (...) con noticias venidas de 14 de mayo de Barcelona: ensartaba mil cosas sin arte ni visos de verdad, con ponderaciones raras y sucesos miraculosos en la retirada de Felipe V sobre Barcelona, por el suceso del eclipse de sol y verse que volaba una águila (¡si fuera asno, fuera milagro!) y dexarse ver una cruz en el aire, desde la catedral hasta Monjuí (¡bien llevaréis cruz pesada!), y que santa Eulalia todo el tiempo del sitio iba al lado de Carlos 3º (¡llevaría alguna estampa!) para librar a Barcelona de lo que quería executar Felipe V, de pasar in ore gladii a hombres, niños y mugeres, que este era orden del rey de Francia. ¡Ánimo fanáticos! ¡Haec est hora vestra!» Després, Planes, contrataca.

Un altre cas: Serrano Morales indica que l´impressor Vicent Cabrera, el 1706, «estampó en favor del Archiduque varias relaciones» i aquella activitat seua li havia de costar cara, tal com narra el memorialista Josep Vicent Ortí, ja que el 8 d´agost, «al amanezer se sitiaron y reconocieron muchas casas de desafectos para ver si havía armas; y haviendo encontrado en la imprenta de Vicente Cabrera una espada y una caravina; y diziendo [...] Cabrera, su hijo, que eran las armas suyas, le llevaron a la torre y a la tarde le ahorcaron». L'impressor se´n va anar a Sogorb i no tornà a València fins el 1727, i l´ajusticiament no degué deixar indiferents els homes de cultura, perquè el cronista Josep Manuel Minyana també va recollir aquella notícia, dient com quedaren «aterrorizados los valencianos, por esta acción, y también indignados». La possessió d´escrits a favor de l´arxiduc, després del lliurament de la ciutat de València a les tropes del Borbó, degué ser molt arriscada, i la repressió degués ser implacable. I convé apuntar com, el 1707, en elaborar Josep Ortí i Moles un memorial, per ordre de la corporació municipal, on es demanava al rei Felip la restitució dels furs valencians, aquest, juntament amb el jurat Lluís Blanquer „home de provadíssima lleialtat borbònica„, fou enviat a l´exili al castell de Pamplona.

Compartir el artículo

stats