He llegit el llibre de Joan Garí sobre «els nostres menjars» (record a Martí Domínguez) o sobre «el que hem menjat» (record a Josep Pla). El que hem menjat els valencians, és clar. El llibre de Garí té un títol «proustià», La memòria del sabor, potser amb la voluntat de suggerir la relació mental que establim quan mengem segons quins plats casolans. La veritat és, però, que el llibre de Garí més que la prosa de Proust m'ha fet recordar la dita famosa d'un altre geni francés, Brillat-Savarin: «Dis-moi ce que tu menges, je te dirai ce que tu es». O, dit com l'autor, es tracta d'un «autoretrat amb aliments», jugant a evocar en popular valencià els retrats fastuosos d'Arcimboldo, el pintor italià. Perquè el llibre de Garí és una col·lecció de proses periodístiques que tenen com a motiu mostrar les humils excel·lències de la cuina popular valenciana (una cuina de pobres, que deia Joan Fuster amb la seua habitual ironia socarrona), no exenta, si més no, de sabors i valors entranyables.
Una resposta típica i tòpica quan es demana a algú de qui ha aprés les seues saboroses arts, és dir que tot el que sap ho hanaprés de la mare, o de l'àvia. I això només sol ser real en alguns casos, i no sempre. Ho és „sembla„ en el cas de Garí, qui ho declara afectivament, com no podia ser d'una altra manera. I en fa un retrat „de la mare„, no gens arcimboldià i sí senzill, domèstic, amable, com és la cuina que ella ha transmés als seus. Per això dic que la memòria literària i culinària de Garí té un sabor matriarcal. Una memòria aparaulada que Ramon Usó ha sabut retratar en imatges naturals i pròximes, igualment senzilles, domèstiques i entranyables, com les que solem trobar a les cuines familiars o als mercats valencians. Hi ha res de més humil i estimulant alhora que unes faves bollides amb un pebre coent, i roig, altrament dit «vitet»?
I una darrera qüestió, més de llenguatge que no de cuina: ¿com és que ara se sol anomenar «verdures» a les fruïtes hortícoles abans conegudes com a «hortalisses»? ¿S'estan confonent les verdures amb els vegetals? De les tomaques, els pebres, les albergines, i de tants altres productes de l'horta, se n'ha dit sempre «hortalisses», no «verdures». Clar que tot canvia, a millor o a pitjor, com canvien, ai!, les memòries i els sabors de casa nostra. Ai!
