03 de octubre de 2016
03.10.2016

Trobar a faltar i vols dir?

03.10.2016 | 04:15

Un lector em recorda, per segona vegada, que no he tractat en esta columneta una interferència que ell considera nociva per al bon parlar en la nostra llengua. Es tracta de la locució verbal «trobar a faltar». Té raó el lector. Cada vegada més sentim, entre la jovenalla i nous parlants, el calc del castellà «Et tire de menys» o l´híbrid «Et tire a faltar». Cada llengua té les seues locucions, frases fetes, dites, refranys, etc., de creació pròpia, i en moltíssims casos, no en tots, no són traduïbles literalment d´uns idiomes a altres, encara que siguen pròxims geogràficament o per pertinença a la mateixa família de llengües, per origen o per evolució.

És el cas «de trobar a faltar» i «echar de menos», que signifiquen el mateix, però no són traduïbles literalment. El Diccionari normatiu valencià definix la nostra locució com a ´sentir la llunyania, la pèrdua, la desaparició, l´absència, d´algú o d´alguna cosa´ i ´adonar-se que algú o alguna cosa no es troba en el lloc que li correspon´, amb els exemples «Fa molt de temps que se´n va anar, però encara el trobe a faltar» i «La víctima del robatori només ha trobat a faltar unes arracades d´or». Alguns, per exemple, trobem a faltar una alternativa revolucionària que cause temor a la globalització planetària capitalista, fastigosament neoliberal i insolidària. I també alguns (potser els mateixos) trobem a faltar a Madrid una classe política amb altura de mires i reconeixedora de la diversitat de la pell de bou. No calen, per tant, les interferències de la llengua veïna, amb «trobar a faltar» ja anem bé, encara que millor que no ens falte de res del que teníem, si eren coses bones. Una altra locució ben genuïna de la nostra parla és «vols dir?», que de vegades es veu massa reemplaçada per alguna altra, però continua ben viva i comunicativa, almenys en ciutats i pobles on el valencià és llengua d´ús regular o majoritari. S´usa per a indicar dubte davant d´allò que un altre acaba de dir, «Crec que enguany guanyarem la lliga. Vols dir?».

Si es tracta de València, ja vorem, perquè ha començat la lliga pitjor impossible, però si deixaren a Voro d´entrenador, qui sap, potser a l´abril de l´any que ve estiga disputant-li el primer lloc del campionat als que tots sabem. Algú em dirà que d´il·lusió també es viu, però a vegades les il·lusions es complixen. Bé, perdonen vostés esta irrupció futbolera per a exemplificar la locució esmentada «vols dir?». El verb «dir» dóna per a molt en maneres de dir, en fraseologia en general. Entre altres locucions, tenim «trencar (o tallar el dir»), que té el significat de ´interrompre algú que parla´, «Perdona´m que et trenque el dir, però qui t´ha contat això?». En castellà correspon «Perdona que te corte». I també tenim «dit i fet», ´per a indicar que una cosa s´ha fet immediatament´. Esta locució sí que és traduïble literalment al castellà, i viceversa, amb el mateix sentit.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine