Recorda amb especial estima la nit en què va posar a Sabina a cantar en valencià. Lluís Miquel Campos (València, 1944) va ser empresonat per cantar en la seua llengua i sent que els qui van conformar aquella generació continuen sent «una família». En realitat, malgrat la presència de nous músics a l'espectacle que es veurà dijous i divendres al Principal, el concert Cantem en valencià és un tribut als protagonistes de «la travessia pel desert».
„Per què tornar al Principal?
„Em van demanar que si podíem fer un espectacle sobre la Cançó. Jo m'ho vaig pensar molt perquè la Cançó no és fàcil. Hi ha molt de recorregut per analitzar, gent nova... A més s'ha perdut la memòria i jo volia saber si en hora i mitja podríem concentrar totes eixes dades. Vaig pensar, amb Vicent Torrent, com podria articular-se tot, i decidírem que fóra teatral-musical, que no hi haguera canvis de grups i que fóra àgil, amb projeccions i alguna sorpresa. Ha quedat un programa molt complet...
„Diu que s'ha perdut la memòria...
„Sí, s'ha perdut. He de dir que no només es perd amb els jóvens, que no saben allò que va passar, com el meu nét, que no sap que Franco ens perseguia per cantar en valencià. La realitat és que la gent en general s'ha oblidat que la Cançó estava perseguida, sobretot al País Valencià. En Catalunya hi havia por d'anar en contra de la Cançó. Jo, després que ens detingueren a mi i als 4Z vaig estar dos anys que on anava a actuar arribava una ordre del Govern Civil per a prohibir-nos cantar, fins al punt d'haver de dissoldre els 4Z.
„Quant de temps fa que no passava per este teatre?
„L'últim recital va ser a 2006 amb «A cau d'orella». Anteriorment, l'any 86, vaig celebrar vint-i-cinc anys a la Cançó amb l'orquestra municipal per a fer unes gravacions per a emetre-les a la tele. Vaig convidar a Serrat, a Pi de la Serra i a Joaquín Sabina a qui vaig conéixer a Madrid...
„I Sabina cantà en valencià.
„Sí, una cançó meua molt antiga: L'arbre. Eixa nit la recorde molt. Però no només jo, molta gent d'aquella generació la recorda també com una de les millors coses que es van fer a la Cançó.
„Vosté, que ha viscut els moments més complicats per a l'ofici, en quin punt creu que està la música en valencià?
„En un punt interessant. Però m'agradaria que tota la gent jove, les noves generacions, no ens miraren com a abuelitos cebolletas perquè també sabem molt d'estos assumptes. Hi ha gent estupenda com La Gossa Sorda. Acabe de conéixer a Josep Nadal (cantant de La Gossa Sorda) que ara està mig retirat, però han fet una feina brutal. Altres, no diré qui, els he cridat per a col·laborar i...
„Ha trobat reticències a l'hora de muntar el concert.
„Sí, però crec sincerament que aquells que han dit que no rotundament és que no són professionals. Hi ha un cantant prou conegut que m'ha dit que si volia alguna cosa per al concert, parlara amb el mànager. Li vaig contestar que amb el mànager parlaria de peles, però d'idea parlava amb ell o no parlava amb ningú. Som una família, som companys tots...
„L'escena valenciana està en un moment decisiu, d'explotar o quedar-se en res?
„Si i cal arribar a tots els gèneres. M'agradaria que un tenor o una soprano fera un recital en valencià, o tindre grups de cançó humorística. He estat buscant en València un Pere Tàpias o una Trinca... Teníem Els Pavesos però ja no existeixen de l'estil. I cal fer música moderna, també, la d'última hora.
„Hi ha grups nous que pensen que a l'escena en valencià dels últims anys s'ha afavorit massa determinats gèneres i s'ha deixat de fomentar altres.
„Es fan capelletes, equips, dins del conjunt de la Cançó. Als setanta no era així: creàrem el col·lectiu de músics del País Valencià, un segell discogràfic...
„Ara s'estan organitzant per a crear un sindicat. Seria el primer.
„Perfecte. Però que estiguen tots.
„Quins elements s'han de tindre en compte per a què el moment d'ebullició es consolide?
„Trobar el públic per a tots. I els jovens la veritat és que reuneixen un públic molt gran.
„Alguna frustració confessable en tots els seus anys?
„Ara van a fer una comèdia musical al Principal produïda pel mateix teatre. Jo volia fer-ne una de les que vaig anar a veure a Nova York com El hombre de la Mancha, Los miserables o Cats. Jo volia traduir-les i portar-les ací. El hombre de la Mancha la tenia sancera. Cats era perfecta perquè era de xicotet format. I vaig fer The virgo de Visanteta musical story, que va ser la primera experiència en valencià d'una comèdia musical. Va tindre molt d'èxit ací.
„Encara es podrien fer?
„Estic major! (riu). Però encara tinc idees.
„Quina etapa de lluita li deixà més cansat: la dels primers anys o els darrers?
„Els que ens hem quedat a València hem passat una travessia pel desert molt dura. No t'ho pots ni imaginar. S'han carregat tot. Només han sobreviscut gèneres com el rock, el rap...
„Després de més d'un any des del canvi polític com avalua als nous gestors de la Cultura?
„El que he de dir és que es donen pressa en fer allò que s'haja de fer a la Cultura, perquè fa falta.
