06 de octubre de 2016
06.10.2016

Octubre del 1936

06.10.2016 | 04:15

Ho conten algunes cròniques i jo les he resumides per a celebrar el 9 d´octubre d´enguany.
Els dies 17 i 18 d´octubre de 1936, Josep Rodríguez Tortajada, alcalde delegat de València, va encapçalar «els actes de confraternització antifeixista» de l´«Homenatge de València a Catalunya», celebrats a Barcelona.
El dissabte 17 hi havia arribat en un tren especial l´expedició valenciana, acompanyada per la Banda Municipal de València, i, el redactor d´El Mercantil Valenciano Pepe Lacomba. L´expedició fou rebuda a l'Ajuntament de Barcelona, a càrrec de l´alcalde Pi i Sunyer. A les notes de l´Himne regional valencià, es va hissar la «invicta» Senyera per mitjà d´una corda fins al balcó de la plaça de Sant Jaume, mantenint-la dreta en tot moment. La bandera catalana i la republicana, van ser-hi atansades per escales interiors.
Tot seguit, la Banda Municipal de València, dirigida pel mestre Ayllón, oferí el concert amb més públic de tota la seua història, a la Plaça de Catalunya, coronat amb l´Himne regional, La Internacional i Els Segadors. La jornada acabà amb un acte en la sala Olympia, amb versos recitats per Albert Carsi o Ricardo Calvo, una versió de Pare vosté la burra, amic de Felip Melià, i altres discursos.
I el dia 18, en l´estadi de Les Corts, el Festival València-Catalunya va començar amb una desfilada conjunta de milicians „entre els quals, els castellonencs de «La Desesperada», i també els de la caserna Karl Marx„, acompanyats de belles falleres valencianes amb el puny en alt, fent «guàrdia d'honor» a la Senyera. Presidiren el marc estel·lar Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, Rodríguez Tortajada en nom de València, i el capità del mercant soviètic Ziryanin, recentment arribat d´Odessa amb una gran càrrega d´aliments. Tot culminà amb un partit amistós entre la seleccions de futbol valenciana i catalana. Al final, Vantolrà i Iturraspe, capitans de les seleccions, van cridar uns Visques a València i a Catalunya lliures. I una cobla ressonà amb aire democràtic: «De València a Catalunya / seguint el camí tan llarg, / es pot dir que les separa / la distància d´un abraç».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine