Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

9 d'octubre

Cada any, tal dia com avui, els valencians celebrem el nostre aniversari col·lectiu. Perquè tal dia com avui de l'any 1238 —com tots sabem o hauríem de saber— el rei Jaume I entrava a la ciutat de València, i engrandia ricament la seua corona. La València musulmana es rendia al monarca, conegut com a «Jaume, el barceloní» a les cròniques andalusines, i així naixia el nou regne croat de València. Els valencians actuals celebrem, doncs, la creació del referent civil que marcarà la nostra història posterior... fins ara, encara que en ocasions pugam semblar una comunitat de veïns mal avinguts.

Però què celebrem realment? El fet de ser i de saber-nos un poble? El de continuar sent i volent ser un poble? Què celebrem de veritat? Som conscients del sentit col·lectiu de la celebració? Què entenem quan ens definim com a poble diferenciat? No és el mateix fer una festa de caràcter institucional que una de familiar.

L'any passat vaig assistir a l'acte imunicipal que es celebrà a Gandia, la meua ciutat, i en vaig eixir avergonyit per la grollera manipulació que en va fer el Partit Popular, descontent d'haver passat a l'oposició. Hi vaig veure tan poca categòria en l'actitud innoble dels representants d'aquest partit, però també en la coreografia oficial de l'acte, que vaig decidir que no hi tornaria enguany, si no en canviaven l'ètica i l'estètica. Aquelles males maneres, per lletges, em recordaven temps passats i pitjors, on qualsevol acte d'afirmació valenciana acabava en un guirigall d'insolències.

Enguany, els representants polítics del fràgil govern municipal gandià han pactat convertir la celebració en un acte modest, cerimonial i poc públic. Com si es tractara de passar un mal tràngol obligat. I tampoc no és això, companys, no és això. Perquè una celebració com aquesta ha de tindre la dignitat pública que requereix, ja que commemora la data més rellevant de la nostra història: el nostre naixement com a poble. Perquè, si no, perd el seu sentit. Per això, per no passar cap mal tràngol ni sentir-me'n avergonyit, he decidit no tornar-hi mentre l'acte no tinga la simbologia i el respecte civils que mereix, siguen els que siguen els representants polítics del municipi.

Gandia, la ciutat ducal i dels clàssics, no ha de celebrar el 9 d'octubre entre crits, ni insults a ningú. En conseqüència, sentint-ho molt, aquesta vegada he preferit anar-me'n de comboi i de paella amb la colla dels amics, que no fer idiotament l'estaquirot.

Compartir el artículo

stats