Una expressió molt corrent en la nostra parla és la locució i preposició en acabant (de), col·loquialment encabant, que com tots sabem vol dir després, «Ja li he dit que en acabant hi aniré», més tard, «En acabant de sopar passejarem», posteriorment, seguidament, «Primer trobem el salonet i en acabant un corredor ample». És una d'eixes expressions d'ús general que no ha tingut massa fortuna en el model de l'ensenyament, però alguns dels nostres millors escriptors sí que l'han usada en les seues obres.
Eugeni S. Reig, en el seu impagable llibre El valencià de sempre (Bromera, 2015), inclou l'entrada en acabant, conscient del perill de la seua desaparició, amb cites de tres grans de la nostra literatura, com són Enric Valor, que en la rondalla La mare dels peixos, en un passatge diu «Jaumet obre la bossa de cuiro, el manescal en trau les llengües a la vista de tothom i, en acabant, les hi torna a alçar».
De Josep Lozano i de la seua guardonada novel·la Ribera extrau esta cita: «En acabant, com vam poder i saber, intentàrem vestir-lo entre les tres»? De Carmelina Sánchez Cutillas i de la seua Matèria de Bretanya cita la frase «?primer et semblen tan a prop que pots tocar-los amb les mans, i en acabant van fent-se petits petits que els oblides». En Paraules en xarxa, Juli Jordà també selecciona esta expressió: «Pela i trosseja les creïlles i en acabant bull-les una horeta».
En el llenguatge més acadèmic, alguns preferixen altres expressions com en acabat, o en acabar, que també estan molt bé, però no hi ha raó per a bandejar la que comentem. En castellà també existix eixa expressió de en més gerundi, però en el llenguatge popular i, fins i tot, en el literari ja fa molts anys que va perdre ús i vitalitat. Qui haja llegit o vist Don Juan Tenorio recordarà que en la primera escena el Tenorio diu allò de «Cuan gritan esos malditos, mas mal rayo me parta si en concluyendo la carta no pagan caro sus gritos». Vaja, si l'han perdut els de la llengua veïna, ja s'apanyaran, però no la perdam nosaltres, que s'ha quedat molt nostra.
Una altra expressió molt usada en bona cosa d'indrets valencians és «en un bot». En el Diccionari normatiu valencià, l'AVL arreplega eixa locució com a corrents, en un instant. Per la seua banda, Paraules en xarxa la definix de manera semblant, de seguida, sobretot referit a anar a un lloc, «Vés a la bibloteca en un bot i porta'm el Diccionari per a ociosos», «Anem a l'hortet en un bot i collim les últimes tomaques d'enguany». En part és sinònima de en una escorribanda, que ja vam tractar en esta columneta, però també té valor temporal, de poc de temps, en un instant, com diu el DNV, «Deixa'm les tisores, jo esporgaré el roser en un bot». Un equivalent en castellà seria en un santiamén, però nosaltres en un bot i en una escorribanda ja ens apanyem.
