Enguany la companyia Carme Teatre inicia un projecte escènic durant tota la temporada per rescatar textos en valencià d'autors des de principis del segle XX fins a l'actualitat. La iniciativa anomenada «Amb el text per damunt», posarà en escena, baix la direcció d'Aurelio Delgado, obres de gèneres variats on els protagonistes seran el text i la veu de les actrius i actors.
La primera de les obres seleccionades per la companyia, amb la participació de Lola Moltó, Domingo Chinchilla, Sònia Alejo, Inma Ruiz, Kika Garcelán, Vicent Pastor, Juanjo Navarro, Paula Braguinsky i Aurelio Delgado és L'ombra del ciprer. L'obra, escrita el 1910 per Rafael Martí Orberà, va suposar un intent de renovació de l'escena valenciana de principis del segle XX, ja que el seu autor va voler reactivar el teatre per un camí inèdit al moment, el del drama, allunyant-se del sainet.
Una peça on es qüestiona la capacitat de perdó i la bondat humana, carregada d'un naturalisme que va suposar-li el rebuig per part dels crítics de la seua època, considerant-la no apta per als «paladares delicados».
Investigació escènica
L'estrena de L'ombra de ciprer serà el dijous a la sala Carme Teatre. Així comença la programació contínuada de «Amb el text per damunt» de Carme Teatre. D'acord amb el caràcter d'experimentació, però també d'investigació que la sala ha mantingut durant els vint-i-un anys del la seua trajectòria, Carme Teatre s'ha proposat investigar i donar a conéixer el recorregut del teatre en valencià durant els segles XX i XXI, a través dels seus autors i els seus textos.
La companyia vol mostrar les tendències, les influències, els encerts i desencerts i, en definitiva, el camí i la trajectòria del teatre en valencià des de principis del segle XX, quan s'estableix allò que s'anomena contemporaneïtat teatral, fins als nostres dies. Tot parant l'atenció en el text dramàtic dels distints autors.
Esta investigació pretén apropar al públic obres d'autors valencians i en valencià, molts d'ells encara vius i en actiu, escrites i produïdes en el passat; la majoria de les quals, malauradament i per diversos motius, han tingut un curt recorregut sobre els escenaris i poques voltes han tornat a tindre l'atenció d'aquests.
«Constatem, amb pesar, que això ens ha privat de la memòria dramàtica del nostre teatre i de comprovar, entre altres coses, si ha hagut una línia d'evolució fins als nostres dies o, si bé al contrari, és una successió de ruptures allò que ens ha portat fins al teatre i els autors valencians que ara coneixem», asseguren desde la companyia.
