Ja està el sucre de bon de matí temptant-me el pensament amb filosofia per un euro amb deu! Les lletres del sobre posen a prova a les meues neurones, que no saben si unir-se al comboi filosòfic o eixir fugint cap a un altre estímul menys profund. Tot i això, procure no tindre-m´ho amb compte quan pegue un bufit al llegir: «Aprèn a viure i sabràs morir bé». Tinc una son que me muic i això em confon, no sé si puc dir que hui ja m´he instal·lat tant en el dia com per a explorar les seues lliçons, però ja se sap que Confuci no va ser qui va inventar la confusió, així que amolle la frustració que m´apreta i seguisc avant.
Davant, a banda de la tassa, tinc el mòbil. Com que la curiositat m´ha fet cosquerelles, decidisc indagar sobre este personatge històric, a vore si vertaderament acabà la vida d´una manera coherent amb la saviesa que tenia. M´escabusse en internet, vaig d´enllaç en enllaç i tire per que em toca, i trobe que Kung Fu-tse „que així es com el coneixien a Orient„ fou un filòsof, mestre i polític fora del comú fa 2.500 anys. Encara que la seua defensa d´una societat molt jerarquitzada em xoca un poc, em quede amb la idea de base del govern ètic que promovia: que la conducta ideal no és la de no tindre defectes, sinó la de «ser flexible i estar sempre disposat a corregir-los».
Tot i que estes ensenyances anaven referides a la política social, ben bé s´apliquen a la vida quotidiana. Aprenem més quan som tan capaços d´estar disposats a buscar, utilitzar i analitzar la informació „de qualsevol fet o qüestió„ com de fer autocrítica. Donat que la realitat està influïda per les pròpies percepcions, prejudicis i vivències, convindria no perdre comba del que fem i del que som per a comprendre millor el que passa.
Després del cafè torne a Occident, isc al carrer i encara està el significatiu cartell del 9 d´octubre d´enguany que mostra un extracte del testament de Jaume I de l´any 1276: «Ameu i protegiu totes les persones i el poble... Feu regnar la justícia i vetleu perquè els grans no oprimisquen els menuts». Lluny dels discursos polítics i històries vàries, el que importa és el missatge, no el missatger. De certes coses no ens desdejunem ara, però pareix que no escarmentem. Ací, allà, ahir, hui... Respire fons i mamprenc el pas. Confie en que la bona voluntat s´alie amb la inspiració i que cadascú trobe el seu paper.
