Probable, provable...

17.10.2016 | 04:15

Un doblet lingüístic que sol causar errors ortogràfics és «probable/provable», el primer mot amb «b» i el segon amb «v». Molts parlants que no fan/fem la diferenciació entre els fonemes representats per eixes lletres, els pronunciem de manera idèntica, no així els que no estan afectats pel fenomen del betacisme, consistent a realitzar fonèticament la ve com a be, que els pronuncien diferenciats. En tot cas, independentment de la pronúncia, cal tindre en compte que amb «b» significa una cosa i amb «v», una altra ben distinta. «Probable» amb be té el mateix significat que «potser», «pot ser que», «segurament».

Té el sentit de ´més raons a favor que en contra de la seua certesa o realització´, «No és probable que ens done suport», «És probable que ploga», com arreplega el DNV. Si l´allarguem amb els sufix «?ment» (probablement) es dóna el senyal inequívoc que és amb «b». Com també el dóna la derivada «probabilitat». «Per l´hora que és, Ximo probablement ja no vindrà», «La probabilitat que els de la Gürtel se n´isquen de buit és escassa». Per la seua banda, «provable», amb «v», és un vocable que significa que ´es pot provar´; té un significat molt pròxim a «comprovable», ´que es pot comprovar´. Estes formes es deriven de «provar/prova», totes amb «v», però hi ha algun cultisme derivat que es pronuncia i s´escriu am «b», com «probatori». Moltes vegades els advocats dels corruptes intenten (i a vegades ho aconseguixen) anul·lar el valor probatori de proves que verifiquen les malifetes i delictes dels seus defesos. La família «provar» dóna per a molt; pot ser ´sotmetre a prova´, ´assajar´, ´intentar´, ´verificar´, ´experimentar´, ´evidenciar´, ´demostrar´, ´establir la veritat´, ´anar bé una cosa (a algú)´. També és «provar» quan el sastre o la modista comproven si la peça de roba que estan confeccionant-nos ens ve bé de mida o quan som nosaltres els/les que ens posem el trage, els pantalons, la falda, la camisa o el jersei per vore si ens para bé abans de comprar-los. Accepció, esta última, de «provar», inclosa com a normativa en el DNV.

En el valencià de llibre eixe sentit sols el recollia «emprovar», però ara ja podem provar-nos la roba que volem comprar-nos, sense necessitat de recórrer al llibresc i estrany «emprovar». Fins i tot podem provar-nos i comprar-nos un trage, o tres, i acceptar, o no, que ens els regalen, paraula, eixa, condemnada pel model universitari i de l´ensenyament. Havíem de dir i escriure sols «vestit», forma equívoca i només ideal, perquè no m´imagine un home demanant provar-se o emprovar-se un vestit, llevat que siga per a una disfressa. Francesc Ferrer Pastor, conscient de la falta de precisió i de comunicació d´un vestit per a hòmens, ja va arreplegar el terme «tratge», i també Eugeni S. Reig ha escrit sobre eixa forma, que reivindica que s´escriga amb «t», entre la «a» i la «g». En tot cas, podem dir i escriure, d´acord amb el DNV, encara que siga col·loquialment, la paraula «trage» i anar entrajats quan l´ocasió ho requerisca.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine