I no és que siga una entesa en pintura „ni en els seus quadres„, tan sols sóc una observadora curiosa que se sent estimulada per la creativitat en general i algunes creacions en particular. Però és que és precís matisar per a poder descobrir la diferència, poder puntualitzar, harmonitzar... com feia el pintor, escultor i dissenyador francés Henri Matisse, accentuant de manera impressionant forts colorins, fent valdre distints contrasts i variats tons, aconseguint un esclafit cromàtic que s´equilibra amb bona traça.
Blanc, negre, gris. Hui el cel ha estat molt gris. Per sort, almenys per un dia en esta setmana, tot s´ha tornat de color de rosa. Bufes, mocadors i ulleres „portats per cares somrients„ ens han recordat el destacat significat de paraules com exploració, lluita, investigació, energia, inspiració, valentia, col·laboració. Ha sigut el Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, però ben bé que podria considerar-se un «Dia Mundial a Favor de Pintar la Conciència del Món», amb un tint de lluentor i vivesa, mitjançant un pigment que transmet sensacions bones i tendres. Culturalment, ja se sap que el rosa s´ha associat sempre a l´arquetip femení, a la maternitat, a l´amor. No és casualitat que el moviment que ajuda a la causa el tinga com a emblema enllaçat.
Tot i que la ciència també diu que «el color rosa no existix, és sols el nostre cervell barrejant longituds d´ona», encara té molt a dir-li la «bona ona» a la ciència, sobre el que es pot aconseguir amb una determinació ben orientada, malgrat que la vida no siga sempre bella. De vegades la inspiració es convertix en art, altres voltes el que és un art és inspirar-se en el dia a dia. Complicat, però s´ha d´intentar; i el que creem i creguem, serà la nostra gran obra. La vida són matisos... la qüestió és què pintem amb tots els colors que, cridaners, estan esperant-nos a que els sapiguem vore.
Les situacions ens posen, en ocasions, a passar un intensiu vital integral. Ens trauen del nostre terreny habitual i comú, eixe en el que estàs còmode perquè el «controles» i el coneixes. I no és fàcil dur-ho... per a ningú ho és. Però és de valents seguir endavant amb tanta sensibilitat com força, quan la realitat colpeja amb violenta incertesa. Com l´escriptor, poeta i aviador Antoine de Saint-Exupéry deia: «Clar que tot passa, tot el que no és important... la resta es queda». Que quede imprès l´ànim més atès per a totes les valentes, i com no, també per a tots els valents que els fan costat...
