El dia 7 de novembre, dimecres, de l´any 1917, la ciutadana Alejandra Soler Gilabert tenia 4 anys. Cent anys més tard, si llegim el llibre «La vida es un río caudaloso con peligrosos rápidos: Al final de todo sigo comunista», descobrim la densitat de la companya d´Arnaldo Azzati -i cunyada de Paz, la companya d´Ettore Vanni, i d´altres Azzatis-, nét d´un garibaldí director d´orquestra establit a València.
Arnaldo tenia la sagesse intel·lectual, el finor, que, d´adolescent Alejandra havia vist en el sector més culturalista del comunisme ibèric dels trenta: encara que ella el concreta en l´admiració per Emili Gómez Nadal o en l´estatura del jove Juan Marco -l´adolescent castellonenc assassinat pel franquisme-, i sobretot, en la participació directa -fins i tot atlètica- de les joves mestres o científiques, flors evidents de la República.
Bona part d´aquells joves valencians, des del Moscou de la postguerra que convertí aquella en la seua ciutat, van fer possible per primera vegada en la història, el diàleg literari i periodístic de la llengua russa i la llengua castellana. Les primeres traduccions directes entre tan importants llengües duen el segell mediterrani valencià. Mentre exercia com a professora decisiva de l´Escola Superior Diplomàtica de la URSS, des de les ones nocturnes de Ràdio Moscou i Ràdio Pirenaica, veus amigues arribaven amb poemes i propagandes a casa nostra. Els records de les nits d´estiu de les platges de Crimea, i dels hilarants debats hivernals sobre la imminent caiguda de Franco, en qualsevol de les komunalki, degustant silurs pescats pel cantó de Khimki, amb els camarades lluint amb elegància inaudita la boina hispànica. Fou un exili terrible i fructífer de 32 anys.
En l´autèntica València de quan era xiqueta, en la Institución para la Enseñanza de la Mujer. En l´Institut Lluís Vives, s´involucrà contra la dictadura de Primo de Rivera i entrà després a la FUE. I de l´acció vital de la Universitat: ¿repressió dels miners a Astúries? Militància en el PCE. ¿Derrota contra el feixisme? Trobada amb el seu jove amant, i victòria en la Segona Guerra Mundial, atenent els xiquets hispànics refugiats a Rússia... I ara, en els temps del retorn, compartint encara la Primavera dels joves estudiants valencians del Lluís Vives, i el premi de l´Associació Cultural Institut Obrer... Reunida encara cada dijous a les 12 hores amb els adolescents vius de la FUE valenciana -ara mateix, potser-, celebra un mes d´haver rebut l´Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. El mateix dia i hora de l´any que ve, rebrà el regal del centenari de la Revolució Soviètica -dels ideals i les tragèdies del riu cabalós de història.
