03 de noviembre de 2016

Experts reclamen el valor de la premsa en l'era digital

Historiadors d´amèrica i europa analitzen la llibertat d´expressió i el model de negoci en unes jornades a valència

06.11.2016 | 01:00

Un centenar d´acadèmics de 98 universitats d´Amèrica i Europa s´ha reunit a València en la X Trobada Internacional d´Historiadores de la Premsa i el Periodisme amb una finalitat: analitzar el negoci de la comunicació en la història per a respondre junts als reptes actuals. En paraules del president de l´Associació d´Historiadors de la Comunicació, Antonio Laguna, «l´objectiu és posar en marxa projectes comuns, de moment d´història comparada i, en el futur si és possible, d´història comú».

La trobada, inaugurada per la Directora General de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, va dur com a títol «De la imprempta a l´empresa multimèdia: el negoci de la comunicació en la història», un lema sobre el cual es va articular la trentena de taules redones que constituiren el congrés. Per als experts participants, la tecnologia digital ha revolucionat no sols les estructures de negoci, sinò també els conceptes a través dels quals s´interpreten les relacions entre els distints actors i la informació. Tornar la mirada enrere, amb la precisió de l´historiador, i redescobrir els artífex del negoci aporta noves perspectives per al futur de la professió, afirmen. Com explica la presidenta de la Xarxa Iberoamericana d´Historiadors de la Premsa, Adriana Pineda, aquells editors o periodistes en els quals els historiadors posen el seu punt de mira «lluny de ser veus mortes permeten reflexionar pel que fa a la seua funció i al que aporten» a la història de la premsa i del periodisme.

El fenòmen del sensacionalisme en la història ha constituït un important focus en el debat, que ha permés unir veus de Mèxic, Argentina, Espanya o Costa Rica; quatre models que representen un fenòmen comunicatiu i cultural que trascendeix fronteres geogràfiques i mediàtiques. Les llibertats d´ expressió i imprempta han marcat una altra fita en l´encontre, per mitjà dels anàlisis de casos concrects a Brasil, França, Mèxic o Perú, on la premsa ha patit les penalitats de la censura.

En paraules d´ Adriana Pineda, «la llibertat de premsa es confón hui en dia amb un ´like´ o un ´dislike´; comprendre les diferents dimensions històriques i geogràfiques del concepte de llibertat aporta una major comprensió d´este concepte en l´actualitat». En la mateixa línia, en altres taules de l´encontre s´ ha reflexionat en relació a la propaganda de la Iª Guerra Mundial en Espanya, Brasil o Portugal, així com sobre les funcions del diari anarquista pel que fa a socialització i connexió trasnnacional.

La Royal Charter de la BBC
La necessitat d´obtindre noves rentabilitats ha donat lloc a nous models de negoci en el món de la comunicació. Per això, «el futur del negoci» ha sigut un altre debat clau en esta trobada. La Royal Charter de la BBC ha eixit a relluir dins d´este debat, en tant que el professor Carlos López Olano l´ha plantejat com un model mundial. Al llarg de 2016 la ciutadanía del Regne Unit ha pogut debatre i participar en la renovació de la Royal Charter, la carta de llei que marcarà els propers 10 anys de la BBC. Este sistema, explicava López Olano, es desitjat com un exemple importable a totes les televisions públiques del món; un model finançat per la gent que veu la televisió amb quasi 3.200 milions de lliures annuals aportats pels contribuents.
Amb les conclusions extretes per les veus dels quasi 200 experts que han exposat els seus treballsdurant les dos jornades, afirmen els organitzadors de les mateixes que «de la mateixa manera que hi ha hagut un gir en el model empresarial, la professió periodística i la realitat que vivim hui serà en un futuro matèria dels historiadors».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine