L'artista del Port de Sagunt torna a València després del seu èxit internacional. «Que no cap al cap» és el joc de paraules amb què Javier Garcerá torna a València per a presentar el públic una trajectòria artística i vital que li ha portat per unes quantes ciutats del món en els últims anys.
El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l´artista, Javier Garcerá, i el comissari de la mostra, Juan Bautista Peiró, van presentar ahir l´exposició en el Centre del Carme.
Segons José Luis Pérez Pont «amb esta exposició Javier Garcerá torna a València, per a exhibir el resultat de quasi dos dècades de treball fora de la nostra Comunitat, exposant tant en l'àmbit nacional com internacional».
«La mostra de Javier Garcerá és un exemple de les futures exposicions que volem que recalen en la Sala Ferreres, una de les més belles que tenim a València, i al mateix temps una de les més complicades per les seues dimensions i la seua singular arquitectura. Des del Consorci de Museus estem treballant en una convocatòria que permetrà que artistes valencians d'una certa trajectòria puguen mostrar-nos una revisió de la seua obra», va dir Pérez Pont.
Doble joc
La proposta que Javier Garcerá ha plantejat expressament per a la Sala Ferreres del Centre del Carme, seduïx a l'espectador i li proposa un doble joc: per un costat reflexionar sobre què és allò que no cap al cap, que la raó no entén, i per un altre costat els invita a sentir, per mitjà de l´ús de la llum, com a principi i fi del color, inclús amb el so.
«Observat des de lluny, amb una mirada ràpida, pareix que el quadro siga monocrom», explica Garcerá qui invita a l'espectador a detindre's, davant dels seus quadros de més de 5 metres d'altura, a mirar-los des de prop, i a caminar al voltant d'ells «en la proximitat, si verdaderament prestem atenció a l'obra, descobrim un paisatge que a més varia segons ens desplacem en el quadro, amb el joc de la llum».
«La meua exposició parla del temps, però no lineal, com una narració, sinó del temps en profunditat, de la imatge que s'esvaïx, com en la vida, tot és impermanent. Ningú pot arribar a comprendre esta obra, perquè canvia segons la mires i segons qui la mira».
«L'aclaparadora conclusió a què ens porta el títol de la mostra és que són infinites les coses i les qüestions que no ens caben en el cap, que som incapaços d'entendre, de comprendre, d'assimilar. I no obstant això és immens el poder que li hem atorgat a eixa singular qualitat humana», assegura Juan Bautista Peiró, comissari de la mostra.
Segons Peiró, «l'obra de Garcerá és molt intimista, quasi espiritual, que va des de l'exterior, en les seues primeres fases en què encara s'observa el paisatge natural, cap a l'interior: la seua obra parla del seu propi treball com a pintor». «Javier Garcerá és un artista que ha fet de la pintura la seua vida. Un exemple de compromís amb el seu treball que transcorre en paral·lel a la seua vida, independentment de modes, o corrents artístics», va conclure Peiró.