Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Sobre el joc de pilota (I)

Ignorem si el punt de partida del joc valencià, com tants altres aspectes del nostre país, va ser al segle XIII, quan les nostres terres s´incorporaven a la civilització occidental, per la conquista del rei en Jaume. Alguns han volgut que aquell joc es practicàs des del «mateix dia de la conquista». Però no crec que aquelles gents tinguessen massa ganes de jugar aquell dia. Ara bé: el que és evident és que el costum de jugar a pilota venia del nord. Amb el temps, als valencians, aquell entreteniment degué agradar-los moltíssim i tot indica que jugaven contínuament i amb passió, ja que un ban de 1391 ho prohibia: no perquè els semblàs deshonest „i un home com Vicent Ferrer el qualificava de «sense pecat»„, sinó perquè, quan es jugava «per les carreres e plaçes de la dita ciutat», provocava «diverses blasfèmies en offensa de nostre senyor Déu e dels sants, e diverses injúries de paraula e de fet a les gents anants e stants». I per això, els jurats prohibien «jugar dins els murs de la dita ciutat a joch de pilota arruladiça, sots pena de xx morabatins d´or» i, si no podia pagar, «serà mès en pres e correrà la ciutat ab açots, sens tota gràcia e remey». La pena es podia aplicar a qualsevol persona «d´edat de x anys a ensús», cosa que ens confirma l´àmplia difusió d´aquell esport. Per això, la publicació del ban va provocar la reacció d´una part de la noblesa valenciana que amenaçà els jurats amb jugar «a garronades» „donar puntellons als vianants„ o tirar pedres als transeünts. I, quan va arribar la nit, els nobles revoltats van fer una paròdia de la pena imposada pels jurats, portant en processó un xic nu sobre una cavalcadura, i els van insultar per tota la ciutat. L´hàbit de jugar a pilota, com es pot veure, no es podia desarrelar tan fàcilment.

No sabem com acabà aquell negoci, en el qual s´arribà a sol·licitar la intervenció del monarca, però un segle després el joc de pilota era tan popular que un personatge de ficció „possiblement valencià„, Curial, segons el autor, «tot el jorn jugava pilota davant el palau». A Castelló, encara, el joc de pilota era considerat «fort danyós als vehïns e habitadors de la dita vila en moltes maneres». Tot indica que a l´edat mitjana valenciana, jugar a pilota va ser molt popular i, a més dels testimonis reproduïts, podríem adduir-ne els d´Arnau de Vilanova, Eiximenis i Lluís d´Averçó, entre altres, juntament amb documents de la resta de ala Corona d´Aragó.

Compartir el artículo

stats