10 de noviembre de 2016

El Carme projecta «Salomé» en homenatje a Natacha Rambova

El filme és l´obra mestra de vestuari d´una de les protagonistes de l´última exposició del museu

10.11.2016 | 04:15
El Carme projecta «Salomé» en homenatje a Natacha Rambova

Amb motiu de l'exposició Las ahijadas. Un projecte de William James este divendres tindrà lloc, en el Centre del Carme, el passe de la pel·lícula Salomé (Charles Bryant, 1923), protagonitzada per Alla Nazimova, amb l'espectacular vestuari i decorats dissenyats per Natacha Rambova.
Salomé és la gran obra (de vestuari) que va quedar de Natacha Rambova, una de les Filloles de l´artista William James. L´exposició mostra la vida i paralal·lelismes de Rambova i qui va adoptar la seua identitat com a «nom de guerra», Natacha Rampova, vedette valenciana a qui el franquisme va deixar una petjada que va marcar les seua vida. William James, establit a València, ha traçat la línia invisible que uneix els destins de les dos (a qui els separaven anys i kilòmetres de mar de distància) en Les filloles, una exposició amb imatges i dos documentals presents en el Centre del Carme.

Natacha Rambova, l´original, va viure l´Hollywood dels feliços anys vint. Actriu i dissenyadora de vestuari d´èxit „va treballar en les produccions Camille i Salomé„ va viure «a l´ombra» del seu marit, Rodolfo Valentino, fins que es van separar i ella va acabar en un creuer per les Balears. Allí es va enamorar d´un oficial de la marina que renunciaria al servei en els anys de la República i que s´acabaria convertint en un destacat càrrec franquista.

Rambova es va casar amb ell, es va mudar a Palma i va simpatitzar amb els colpistes fins al punt d´escriure un assaig en pro d´un Franco «que presumia que modernitzaria el país i que s´allunyava del comunisme que temia», explicà James a la presentació. Però quan Rambova va conèixer la brutal repressió del nou règim va renegar de les seues idees i va fugir del país. L´espante que va conèixer Rambova ho va patir Rampova, nascuda en 1956 a València i fundadora del grup de music hall Emploma 2, «que tenia un fort discurs polític». Rampova va prendre el nom de la dissenyadora que admirava en els últims anys del frnaquisme, quan va ser empresonada. Va ser una pionera activista transgènere que va renunciar totalment a la seua identitat masculina després de ser violada a presó i que va estar present en la inauguració de la mostra que homenatja la seua lluita.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine