Visc en una terra que ha patit una infinitat d´injustícies i que encara en sofreix. Així i tot, no hi falten esforços per desbrossar els nostres aiguamolls personals i per preservar-hi l´escalfor de la solidaritat. Fins a tal punt ha canviat el paisatge, que una bona part de la societat ha començat a denunciar les riuades de baixa ètica que han pretés engolir-nos. I som feliços. Almenys, una miqueta més feliços que en el passat recent.
Aleshores, d´on ve aquesta por que sura en l´aire i ens agarrota el cor? D´on ixen els monstres que fan ombra al sol?
L´octubre passat, una tempesta de núvols de ponent s´abatia sobre nosaltres. Vents funestos del sud, antany brises estiuenques, removien les consciències i atorgaven premi i poder a la corrupció. La sang de la bona gent deixà de fluir; per què es recompensava l´assetjament sobre l´empatia, el dolor sobre la pau, la immoralitat sobre la integritat? Un exèrcit de meteoròlegs tendenciosos ens intentava convéncer que aquests llamps que ens socarrarien les vides eren absolutament necessaris i arribaven en benefici de la ciutadania.
Ara, des de fa unes hores, procedent de l´altra banda de l´Atlàntic, avança un mant de fred polar que pretén congelar-nos l´esperança en un món millor. Els fantasmes més sinistres del gènere humà, de fatídic record, es desembossen les goles per vomitar tota classe d´improperis contra verds, rojos, negres, grocs, lila, blaus... Ningú no en queda impune. Tots som enemics de tots. Tots som culpables; per tant, tots mereixem càstig. Preparem-nos per al conflicte total i permanent. El llarg hivern que temíem ha vençut la claror i la penombra guaridora.
Aquests dies, hi ha qui es pregunta si estem assistint al desguàs de les democràcies i a la construcció del proper clavegueram de la Història. Som nosaltres responsables d´aquests núvols de sutge? I per esquivar-los i protegir-nos del cataclisme que s´anuncia, de veritat que només disposem d´un paraigua desballestat? Com aconseguirem elevar cants per domesticar la bèstia que ens rugeix a les oïdes?
Fa anys, en un altre temps i en unes altres guerres, John Lennon cantava Imagine i ens invitava a unir totes les veus per formar un clam immens que derrotara la malícia i l´odi.
Torna a ser hora de trencar silencis i comoditats, de fragmentar paradisos íntims i d´assumir que només la humanitat és l´esperança de la humanitat.
Imaginem. Tant com puguem.
I vencerem.
