Inevitable relacionar Bob Dylan com a Premi Nobel, amb l´altre gran «trobador», el millor poeta-cantant, trist i delicat, Leonard Cohen. No perquè haja mort el recent dia 7, Un ciutadà angloparlant de Montreal, com Dylan també de família jueva „l´avi matern, un rabí emigrat de Polònia„, angloparlant però reconegut fa molts anys amb l´Orde Nacional del Québec. Després del seu trasllat a Nova York i participant també en el Festival de l´Illa de Wight, pel món ha escoltat, com conta en Hallelujah:
«Well I´ve heard there was a secret chord That David played and it pleased the Lord»
El «secret acord» del cant que li ressona en la darrera i recent cançó terminal: Hineni, hineni («Ací estic!», en hebreu).
Hora és de recordar, les coetànies cançons Suzanne (mare de la seua filla Lorca) o So long Marianne (dos anys reclòs ell a l´illa d´Hydra i amb ella compartits, ella morta al juliol d´enguany).
Tot havia començat una vesprada en què, als quinze anys, fullejant llibres en una llibreria, havia conegut els poemes de Lorca, poc abans de conéixer un jove guitarrista espanyol. Per això, un altre dels records estimulants, indelebles, és la seua creació del Pequeño vals vienés, amb el títol Take this waltz.
Cal recuperar el fons de Cohen en el disc Omega, del mestre Enrique Morente, que després d´una musicació de Poeta en Nueva York (!), incorre en versions de l´enamorat pessimista del Canadà.
Personalment, afegiria una altra grandesa de la poesia i la prosa de Cohen, la ironia, que memoritze amb tres anècdotes: la d´una cita en què, ve a dir, «ella no em va mirar als ulls en tot el sopar: va sopar en pau». O aquella altra d´una amiga, de qui no va descobrir la part més important de la seua personalitat, fins que la veia marxar d´esquena. O la suprema, arran de comentar el seu cognom Cohen: «Em van contar que era un descendent d´Aaró, el summe sacerdot».
I sobretot, és el moment de prendre el disc Liebeslied, de Toti Soler, i buscar-hi, a més d´altra peces, la primera traducció i magistral dicció de Suzanne. Decennis abans que Sabina fera algunes versions d´Old ideas.
Fa pocs dies, l´obituari d´Àlex Zahinos en Levante-EMV, en rememorava amb sensible precisió emotiva, una actuació a València el 2009, interrompuda en la quarta cançó: en ple Bird on the wire. Cal escoltar Cohen, tan gran poesia, tan tristament murmurada.
