Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Sinceritat

Confesse que les eleccions estatunidenques no em van despertar massa interés per capficaments en el treball que vaig tenir aqueixos dies. La meua reacció, molt avançat el matí, fou neutra. Estats Units i la globalització per a un ciutadà normal, de a peu, són problemes tan eteris que preferim preocupar-nos dels més quotidians. Durant el transcurs de la setmana se´m despertà una mica la curiositat.

¿Com és possible que un candidat que partia amb tant desavantatge, sembla, amb tot d´aparells financers, polítics (del seu propi partit) i mitjans de comunicació progressistes i conservadors (The New York Times, Wall Street Journal ) en contra, aconseguisca esclafar la seua rival? Em va sorgir la idea d´una reflexió positiva (entre tantes de negatives) sobre aquesta convulsa notícia i vaig compartir-la amb la meua filla de catorze anys, que em va amenaçar, mentre passejàvem tranquil·lament cap al cotxe, de no parlar-me més si escrivia quelcom favorable d´un racista, un xenòfob i un masclista, no sé si per aquest ordre.

Són fàcils de recordar les animalades dites pel futur president dels USA, un groller amb celles roges de dimoni, ulls diminuts de ratolí, polièdric ganyotaire i cabalós riu de claríssimes sentències (quina descripció haguera fet d´ell el mestre Saül Bellow!): el mur, els conillets complaents, els tirs enmig de la Cinquena Avinguda € mentre bufaven espantats els assessors. A l´altra banda, Hillary Clinton, amb un calculat mètode d´aparició, amb un milimètric detall sobre els vestits i la decoració, seguint fil per randa les regles tradicionals del marqueting polític. Qui era Hillary? On era ella? Possiblement, fins el més rude dels votants d´Arkansas, però també el votant de Wisconsin o de Michigan (feus tradicionalment demòcrates on ha guanyat Trump) s´hagueren plantejat una mica més el vot si hagueren oït: «sóc Hillary, i ací estic jo, malgrat el malparit del meu marit que quasi em va destrossar la vida per capritxos de virilitat que jo vaig haver de suportar i rentar ; però ara €confieu en mi, ja sóc una dona forta i lliure».

La gent, de vegades, demanda major implicació emocional, credibilitat, entranyes; justament les que no tenia la de sobres millor preparada per al càrrec, Hillary € Clinton. És una manera d´impedir la sobergueria, filla meua. I fixa´t que als bròfecs pretotents se´ls veu venir, però els espuris disfressats fan més por encara.

Compartir el artículo

stats