Una parella de verbs de semblança gràfica, però de sentit dispar, és «atendre» i «atindre». Cada un d´eixos termes se sol emprar amb el significat que els correspon, sense massa problemes, però un amic em demana que els explique en esta columneta, perquè, al seu torn, ell vol raonar-li el sentit de «atindre´s» a la seua neteta d´11 anys, pàgina en mà, si pot ser, de «Panorama» de Levante-EMV, perquè ella no acaba de vore-ho clar. Això és un iaio com toca. A banda de contar-li historietes, històries i contes a la xiqueta, que de segur que ho ha fet i ho fa, li complementa explicacions de llibres i diccionaris.
Amb avis així esta llengua està salvada. «Atendre», com tots sabem i usem, és, com definix el Diccionari normatiu valencià, ´escoltar, parar atenció´, «Si no m´ateneu, no entendreu l´explicació»; ´tindre en compte, en consideració (alguna cosa)´, «Atendre les normes. Atendre els consells»; ´tindre atencions amb algú´, «Atendre els convidats»; ´en un establiment públic, prestar atenció a un client, servir-lo´, «Quin cambrer ens atén?»; ´pagar una quantitat que es deu´, «Atendre el deute»; ´ocupar-se d´una persona o d´alguna cosa´, «Fa molt de temps que atén el negoci personalment»; També és «atendre» curar i/o ocupar-se, d´un malalt o d´una persona dependent. Com es veu són uns usos i formes que solem usar adequadament en tots els registres i situacions. En el llenguatge administratiu i en altres de certa formalitat s´usa la locució conjuntiva «atés que», molt útil en els considerants i altres casos, com en «Atés que hi havia molt poca gent, es va suspendre l´acte». Per la seua banda, «Atindre´s», verb pronominal, és ´ajustar-se a alguna cosa, mantindre´s fidel, no separar-se´n´, «Atindre´s a la decisió del tribunal». «Atindre´s al que s´ha dit». «Atindre´s a les normes».
Quan algú comet alguna infracció també s´ha d´atindre a les conseqüències. Per exemple, jo no fa molts dies anava amb el cotxe circulant sense haver-me posat el cinturó de seguretat, em va parar la Guàrdia Civil i, com era previsible, em va fer la "recepta" pertinent; i ara m´he d´atindre a les conseqüències i pagar la multa. Però em guanyaré 100 euros, perquè la pagaré en termini de reducció. Qui no es consola és perquè no vol. Eixe verb també té la forma «atenir-se», que és com ho diuen a Catalunya. El Diccionari normatiu valencià inclou les dos formes, amb preferència per la que s´usa més ací, «atindre´s»; i el Gran diccionari de l´Enciclopèdia Catalana també inclou les dos variants formals, amb la forma «atenir-se» com a principal, lògic tenint en compte els usos catalans, però el de l´Institut d´Estudis Catalans no recull la forma més usada pels valencians. Què hi farem! En castellà hi ha també les dos formes equivalents a les nostres: «atender» i «atener», en l´ús pronominal, «atenerse», com la nostra «atindre´s» o «atenir-se». Bé, espere que al meu amic li siga de profit per a la neteta estes modestes i bàsiques explicacions. I a vostés també, si cal.
