Iolanda Ibarra debuta com escriptora amb la novel·la «Amor i més amor»

L'autora narra les peripècies d'una periodista que s'acaba de quedar sense feina i sense parella

23.11.2016 | 04:15
Iolanda Ibarra debuta com escriptora amb la novel·la «Amor i més amor»

Des de dol i la maduresa arriba l'escriptora Iolanda Ibarra (Albaida, 1964). La periodista publica Amor i més amor (La Rosella), la seua primera novel·la, amb un títol tret d'un vers del poema de Vicent Andrés Estellés Sabia que vindries, i un relat on narra unes peripècies que coneix molt bé, però que són exportables a molts altres escenaris.

Violeta Valiente és una periodista a la que la vida li ha canviat en molt poc temps. Sense faena i sense parella, torna a l'Albaida de la seua infantesa a buscar la complicitat de familiars i amics en una etapa personal molt turbulenta. Al poble trobarà consol, amor, sexe i una nova vida com a escriptora clandestina de relats eròtics. Una història on Ibarra sorprèn per la seua capacitat de fer diàlegs senzills de personatges quotidians carregats de humor i amor. Tot i que l'acció transcòrre a Albaida, la trama és molt urbana.

Iolanda Ibarra assegura que els primers mesos després de quedar-se sense feina, després de 25 anys com a redactora de RTVV, els va passar escrivint ficció per entrentride's, però l'ofici de una periodista que va començar cobrint informació política i va acabar fent cròniques esportives reforça un relat que promet des del principi, amb la primera frase: «Voldria retornar a la quotidianitat que m'han arravatat».

«Violeta Valiente i una professió, periodista, foren l'origen de la trama que he anat modelant i que volia que transcorreguera al meu poble. En el relat es cola l'actualitat: els acomiadaments, les preferents, els wassaps. Hi ha vivències de parella, de mares i fills, de iaios i nets, i la història amagada de la guerra civil des de la vessant emotiva dels sentiments. I tot açò adobat de la sensualitat i del desig que respiren els protagonistes», diu Ibarra.

Admet que té tocs autobiogràfics «però Violeta no sóc jo. Ella és fruit de la ficció». En qualsevol cas, com diu al pròleg el també albaidí i productor teatral Josep Policarpo «reconec l'amiga Ibarra en molts dels diàlegs, i també reconec, com tants altres lectors valencians, la realitat social en què l'autora situa l'acció de la novel·la; l'experimentada periodista que és l'ha ajudada a fer-ne un dibuix realista i crític».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine