24 de noviembre de 2016

El valor identitari i l'evolució en el vestir

El Museu Valencià d´Etnologia vol fer reflexionar sobre com les tradicions són, de vegades, inventades, a partir de l´exposició «Indumentària i identitats»

24.11.2016 | 04:15
El valor identitari i l'evolució en el vestir

Eric Hobsbawm va ser un historiador marxista d'origen jueu. I què tindrà a veure l´estudiós d´Alexandria, pensador clau de la història del segle XX amb la identitat valenciana? L´autor, conegut per la seua trilogia sobre les tres edats: L'era de la revolució: Europa (1962), L'era del capital: 1848-1875 (1975) i L'era de l'imperi: (1987), a la qual en 1994 s'afigix Història del segle XX, va deixar dita una frase molt interessant que hui en dia escau. «Les tradicions que semblen o reclamen ser antigues són a sovint bastant recents en el seu origen, i a voltes inventades».

Esta cita és un homenatge al seu pensament, que el Museu Valencià d´Etnologia ha pres en prèstec per a presentar l´exposició Inventant la tradició. Indumentària i idetitats. Un recorregt sobre l´evolució de la indumentària tradicional valenciana. La mostra pretén reflexionar sobre els processos de creació de la identitat col·lectiva dels valencians mitjançant l´estudi de la indumentària tradicional, aquella més icònica: la imatge del llaurador i la llauradora valenciana. Com totes les robes representatives, desitgen ser immutables, però, han estat i estan subjectes als devenirs històrics, a les manipulacions, mistificacions i canvis o préstecs de la moda imperant.

Amb la Renaixença valenciana com a punt d´origen, la roba més característica i definitòria com a poble ha evolucionat cap a la uniformització a les festes actuals, que cerquen i necessiten un model recognoscible i identificador, però que alhora amaga i fa oblidar altres models. La mostra aposta pel vestit basat en el camperol de l´Horta de València, i no aborda altres robes festives valencianes de caràcter icònic, representatiu o ritual com les que poden usar-se en les festes relacionades amb els moros i cristians, el Sexenni de Morella, les fogueres d´Alacant, entenent que estes mereixen la seua pròpia reflexió.

En l´exposició es tracta el valor identitari i de pertinença que suposa vestir-se d´una forma o una altra: el gènere, l´edat, l´estatus social, el costum, els canons de bellesa imperants en cada època o la pertinença a una o diverses col·lectivitats. Elements, tots plegats, que constitueixen allò que distingeix un individu i el fa únic i personal. Este paper identificatiu que aporta el vestit tradicional esdevé un factor d´identitat col·lectiva. Per això, l´exposició parla de com sorgeix eixa idea d´identitat valenciana, simbolitzada en unes peces de vestir que es pretenen representatives de la suposada essència. I també de les influències que ha rebut dels moviments socioeconòmics i polítics, dels corrents internacionals, i de la evolució de les modes populars que s´adapten als nous usos.

El marc cronologic visitat s´inicia cap al 1830 i finalitza en la dècada de1980. L´exposició exhibeix 380 peces acompanyades per documentació, obra gràfica, ceràmica, retalls de premsa i complements, alguns dels quals que han estat restaurats pel museu. Peces que s´acompanyen també d´unes peces cedides pel dissenyador Francis Montesinos de la seua col·lecció patrimoni. La mostra ha estat organitzada espacialment per Aureli Domènech i Antonio Herrero i comissariada per Sunsió García Zanón i F. Xaver Rausell Adrián.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine