La Biennal Miquel Navarro de Mislata ha omplert els carrers d´art. La recuperació d´este ambiciós projecte, després de deu anys d´ostracisme, es podrà gaudir fins el pròxim 21 de desembre.

Deu obres, de deu artistes, compleixen amb la comesa de la convocatòria: idear projectes dins d´un itinerari marcat per l´obra de Miquel Navarro, i amb aportacions que permeten la participació dels ciutadans. La comissària de la Biennal és Alba Braça, qui assenyalava que «el recorregut s´estén més enllà de l'itinerari marcat, des de plaça Major fins al Centre Sociocultural La Fàbrica, doncs el treball dels artistes està entrant en les cases dels veïns, associacions, biblioteca, ràdio i en centres juvenils dialogant, compartint i col·laborant». Segons Braça «son múltiples les maneres amb les quals podem relacionar-nos amb les persones i amb l´espai que habitem, i en aquestes modalitats, l'art té molt que aportar».

El punt de partida és La Fàbrica, on està exposada la instal·lació cedida per Navarro, qui apadrina la convocatòria. Una d´elles és Cactus abombado, una peça exposada en l´Hort de Sendra i que s´ha convertit en la imatge d´esta edició. L´altra, la instal·lació de grans dimensions Tensión, que està a l´Espai Crea. Per a Navarro, aquesta recuperació serveix per a «reconquistar espais públics per a la cultura i perquè els artistes tinguen l´oportunitat de mostrar la seua visió de les coses. Açò enriqueix a tots», va dir.

El dia de la inauguració realitzaven el recorregut amb l´alcalde, Carlos Fernández Bielsa i la regidora de Cultura, Pepi Luján. En la seua intervenció, Bielsa va defensar la recuperació de la Biennal i va criticar la seua eliminació en 2008, perquè «cada vegada que es tanca una plataforma de creació, tanquem la nostra amplitud d´horitzons per a veure el món amb ulls diferents als propis». L´alcalde va destacar que l´obstinació per recuperar la Biennal ha servit també «per a posar en valor la figura de Navarro, un artista l´obra pública del qual forma part de grans ciutats del món i amb instal·lacions exposades en els principals museus d'art modern». A més, l´alcalde va garantir que la Biennal «arriba per a quedar-se», i va assegurar que Mislata «obrirà sempre la porta als artistes emergents, a les idees més innovadores i a les noves formes artístiques».

En esta edició s´han seleccionat deu projectes, premiats amb 1.500 euros. Entre les obres, es pot trobar la de Anja Krakowski, que va crear el monument d´homenatge a les víctimes del Metre a València. L´artista Luce ha jugat a modificar l´espai urbà en múltiples emplaçaments, utilitzant elements que ja hi havia en la ciutat i canviant coses de lloc. Un altre dels noms rellevants és el de Fermín Jiménez Landa, autor de la instal·lació Rayo Verde, en La Gallera, un espai del Consorci que ara tanca les portes. Mislata li les obri per a realitzar una acció performativa amb agents de la policia local, carnissers, verduleros, perruquers i cambrers, sota el títol A Robert Mitchum lo detuvieron un miércoles.

Pepe Miralles ha intervingut en la ciutat amb diferents idees entorn del VIH, amb pedagogia, visibilitat i complicitat enfront la malaltia amb centenars de llaços rojos en la Casa de la Vila. El col·lectiu Art al Quadrat ha recuperat testimoniatges de veïns que van viure la Guerra Civil i els ha plasmat amb els seus retrats en façanes de particulars. Verónica Francés ha creat un mur d'imatges anònimes aportades per veïns que estan rebent una postal amb una encomana, fer una foto d'alguna cosa: una obra que anirà creixent.

També hi ha dues instal·lacions amb testimonis sonors de la ciutat. Daniel Tomás Marquina ha portat a un solar de la Moreria un muntatge de farolillos entre les plantes d´un jardí, d´on sorgeixen converses gravades. Edu Comelles ha fet un enregistrament de sons de la ciutat i arran del tall d´àudio ha plasmat un espectre sonor en els murs de la plaça Major, als peus de L´Almassil, la escultura de Miquel Navarro que dibuixa el skyline de Mislata. Pablo Bellot aporta un missatge lumínic creat amb bombetes, a manera de garlanda decorativa, i David Cantirer plasma un diàleg entre la fotografia, el mobiliari urbà i l´entorn, creant volums a manera d'espill.