Seguint l´estricte orde d´una vella llibreta d´anotacions i xafarderies que m´he trobat en un polsós racó d´un prestatge de casa, copie les cinc primeres frases o anècdotes que hi vaig anotar: fa més de quatre dècades, però ben actuals. Llig-les, si vols.
La primera: «Califòrnia és un nom procedent de la novel·la Las sergas de Esplandián: els «conqueridors» hispànics creien haver-hi trobat un regne de llegenda». ¿Per què és actual? Una imatge televisiva de la corrua de llumenetes roges i blanques dels vehicles en el més gran embús de la història, que allí succeí despús-ahir.
La següent: «El poeta Espronceda „aquell de Por qué volvéis a la memoria mía / tristes recuerdos del placer perdido„ estava a Lisboa, i un bona vesprada llançà, a l´Atlàntic la seua darrera moneda, tot dient: Ya soy rico». Molt actual: perspectiva sarcàstica del malgovern damunt la pobresa pròxima i planetària.
La tercera: «El faraó Psamètic I, segons conta Heròdot, volia saber quin era el poble més antic de la terra. Va fer tancar dos nounats, vigilats per un pastor. Ningú els havia de parlar. D´allí dos anys, el pastor obrí la porta i els xiquets li digueren alhora: bekós!» (en frigi, «pa»). Per tant, el frigi era la llengua més antiga de la terra. Però, és clar, els xiquets havien imitat la llengua internacional de les ovelles». I bé: la llengua i la literatura com a centres neuràlgics de l´educació i la comunicació continuen en qüestió.
Ah! La quarta: «El califa que ordenà la destrucció de la biblioteca d´Alexandria s´ha dit que argumentà: "O eixos llibres diuen les mateixes coses que l´Alcorà i són inútils, o diuen coses diferents i són falsos i perjudicials"». Segur que coneixies el solemne dicteri, però un dels més greus problemes de la vida diària actual és l´abundància de motius ominosos o subtils per a no llegir, ni escoltar, ni mirar atentament.
I això em duu a la nota d´una aparent estupidesa: «Carlyle, per a justificar la seua incomprensió de Sordello de Browning, molt enrevessat, sentencià: «la meua dona l´ha llegit de cap a cap, i encara no sap si Sordello és un home, una ciutat o un llibre». Almenys, la dona havia comprés, i no ell, que ningú o res és comprensible sense una ciutat o un llibre.
