El «no és no» de Vicent Soler „acompanyat del no de catalans i mallorquins: «escolta Espanya la veu d´un poble que et parla en llengua no castellana...»„ en nom del Govern valencià a l´objectiu de dèficit, pactat per la comissió gestora del PSOE amb el Govern de l´altiplà del PP, es convertirà en un sí dels socialistes valencians en el Congrés. L´argument per a justificar-ho, a més de ser pobre, no se´l creu ningú: «no cal confondre l´interés estatal amb un problema de la C. Valenciana derivat d´un altre problema històric d´infrafinançament». Com si els dos interessos „els del país i els de l´estat„ es pogueren compaginar tenint en compte qui ha fet el pacte: el PP acompanyat d´una gestora socialista que s´extralimita en les seues funcions i que té uns interessos «territorials» molt concrets. Per què creuen els socialistes valencians que molts catalans volen dir «Adéu a Espanya»? O per què la seua companya, l´ama carabassera, Susana Díaz, no para d´omplir-se la boca del nom d´Espanya per a defensar la seues «paradetes»: la d´Andalusia i la del partit.
El problema dels socialistes valencians és una mica complex i s´hauran de decidir: compaginar els interessos del nostre país i situar-se de manera correcta dins la correlació de forces que pugnen pel control del PSOE. I en la correlació de forces d´aquesta batalla juguen de manera molt clara els interessos dels territoris, però també els ideològics: la concepció d´Espanya. Espanya és o no una nació de nacions com, finalment, s´ha atrevit a dir Pedro Sánchez. La pregunta és evident: què farà Ximo Puig i el PSPV en la mare de totes les batalles del PSOE, en el Congrés federal? ¿Se situarà amb Extremadura i Andalusia o intentarà parlar al PSOE en la veu d´un fill que parla en una llengua que pocs li han parlat; en l´altra massa.
L´ama carabassera i una gestora, que cada dia s´extralimita més en les seues funcions, ho té clar i ja comença a treballar. Per a cosir ferides amb el PSC, la gestora deixa la porta oberta a vetar els socialistes catalans en l´elecció del pròxim secretari general. Això encara no té data. Que una gestora, cada dia més qüestionada vulga «actualitzar» en un termini de dos mesos el protocol d´unitat vigent des de 1978 entre el PSC i el PSOE és una barbaritat que no té nom. Més encara quan tenen als del PSC calladets dins dels òrgans de direcció de Ferraz i al Congrés. Cada dia en fan una de més grossa. En aquest moment, la discrepància política que condiciona la relació orgànica, l´escull, és la defensa històrica per part del PSC que Catalunya és una nació. Volen que canvien de plantejament perquè puguen tenir veu i vot en els òrgans de direcció. És a dir, que deixen de ser el PSC.
