Vindre de nou» és una locució molt singular i genuïna de la nostra llengua que mereix tindre més sort de la que té en l´anomenat valencià culte, perquè en moltes zones de parla valenciana és molt usual en el registre col·loquial, que és el nervi i autèntic sostenidor de la llengua viva, i perquè posseïx els elements de genuïnitat, de tradició i de comunicació escaients per a ser usada en registres com el literari i el periodístic, i tots. I no és una expressió vulgar.
Com definix el Diccionari català-valencià-balear té el sentit de ´causar estranyesa, resultar nou a algú que no en tenia cap notícia o no s´ho esperava´, «Que s´hagen divorciat Rafa i Maria Jesús em ve de nou, no m´ho esperava», «M´estranya que et vinga de nou que el pare t´haja desheretat, no has volgut mai fer-te càrrec d´ell», són frases versemblants amb eixa locució. En negatiu potser és més productiva, «No em ve de nou que hages suspés cinc assignatures; si en tot el trimestre no has tocat els llibres, què volies?» «A mi no em ve de nou que l´arrendadora de la casa de ton pare no pague l´arrendament, perquè tot el jornal se´l gasta en el bar», «No ens ha de vindre de nou que alguns de l´Operació Taula acaben en la presó, no és previsible que se n´isquen de buit». Sorpresivament eixa locució no l´arreplega el Diccionari normatiu valencià, tampoc el de l´Institut d´Estudis Catalans, en canvi sí que la inclou el de la RACV. «Llançar a perdre» és una expressió molt usual en moltes zones de parla valenciana. Per exemple, si colguem un quadro (ningú ho fa, és clar) en comptes de penjar-lo, el llançarem a perdre. Ja sabem que «colgar» és un terme de sentit molt dispar, segons siga usat en valencià o en castellà. En la nostra llengua és ´posar (alguna cosa) baix terra, cobrir, enterrar, soterrar, tapar, etc.´, mentres que en la castellana és, com a primera accepció, ´posar o tindre en l´aire (una cosa) sense que arribe a terra´.
Però tornem a «llançar a perdre», que significa ´fer malbé, deteriorar, desbaratar, espatlar, estropejar, etc.´. Amb eixa locució podem fer frases tan variades com «De tants bacs com li has pegat, has llançat a perdre el mòbil», «La beguda ha llançat a perdre a Ricart», «La gelada ha llançat a perdre la collita de taronges», «La carn s´ha llançat a perdre per no haver-la posat en la nevera», «La instal·lació elèctrica s´ha llançat a perdre per una pujada de llum», «Les taques de lleixiu t´han llançat a perdre els pantalons nous», «Els zels han llançat a perdre el matrimoni de Pepet i Marieta».
Com veiem, eixa expressió, que sí que arreplega el Diccionari normatiu valencià, dóna per a molt. Ah!, i l´avarícia també llança a perdre fortunes i expectatives de més guanys. Que els ho pregunten als corruptes imputats o investigats, que de tanta gola han llançat a perdre, afortunadament per a l´erari públic, les canongies que tenien.
