Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La riuada de Sant Carles (1864)

Aquests dies, el cel sembla que va a caure sobre la terra, en forma d'aigua. Les terres valencianes, una vegada més, patim el que s'anomena l'efecte d'una «gota freda», una situació meteorològica que pot provocar grans pluges. Com ara és el cas. A la Ribera, des d'on escric „i també en altres zones„ ho sabem bé. Ara, però, fa un cert temps que no passàvem per un episodi tan complicat. Hi comptem amb una «gran tradició». No em remuntaré, ara, a les notícies disperses que podria extraure d'ací i d'allà, sobre pluja i riuades a terres valencianes, provinents de cròniques i annals diferents i que, amb més o menys precisió i amb major o menor concreció „i tenint en compte que sen'ns quedarien fora molts episodis puntualíssims„, configurarien una veritable història valenciana de les inundacions. Em centraré, però, en una riuada que passa per ser una de les més destructives del nostre passat i que no afectà només les terres pròximes al Xúquer, sinó que va arribar a afectar poblacions de l'interior valencià o llocs com Xàtiva: la riuada de sant Carles, entre el 4 i el 5 de novembre de 1864).

De fet, els efectes que van tenir aquelles pluges degueren ser tan espectaculars que la desolació causada per aquells oratges va perviure durant moltes dècades en la memòria dels valencians. Potser, també, per la construcció erudita que, d'aquell desastre, es va fer. I, encara, en dues direccions diferents. Per un costat, el cronista de la ciutat de València, Vicent Boix i Ricarte (1813-1880), va redactar una Memoria histórica de la inundació de la Ribera de Valencia en los días 4 y 5 de noviembre de 1864 (València, 1865), que passa per ser una relació amb coloracions romàntiques i personals, sentimentals en alguns llocs, de la inundació. Per una altra part, el metge i enginyer forestal català Miquel Bosch i Julià (1818-1879) va elaborar una Memoria sobre la inundación del Júcar, en 1864, presentada al Ministerio de Fomento (Madrid, 1866), que, clarament orientada a ser un informe oficial de la catàstrofe, conté informacions riquíssimes i detallades sobre el paisatge del país i dades molt concretes sobre els efectes particulars que van tenir aquelles pluges en cada població, tot aportant, a més, possibles millores per pal·liar futurs episodis semblants.

Els dos llibres que comente són, per tant, complementaris i de signe divers, però són, també, un magnífic arxiu „en el cas de Boix, fins i tot, amb imatges en gravats„ que paguen la pena de consultar-los. Sobretot, perquè són fàcilment accessibles, a través d'internet.

Compartir el artículo

stats