Els gats del grup de música Aspencat han anunciat que s´aturaràn després de la intensa gira amb la qual encara estan rodant. I és que tot és ara, La història és nostra, diuen amb l´esperit d´un Allende que en el seu últim discurs abans de ser assassinat va deixar dit: «la història és nostra i la fan els pobles. La fan cada dia, en cada racó del món, aquells que lluiten amb dignitat contra qualsevol injustícia per insignificant que puga semblar des de la distància».

«És una aturada indefinida. No sabem si tornarem, acabem disc i pararem per traure noves ides», diu Hèctor Peropadre, un dels membres de la banda, el que toca el llaüt, eixe instrument músic de corda, de caixa bombada per la part de baix, que es toca polsant les cordes. Sempre les cordes.

I ausades que cordes han tocat pel nord i el sud, per terra endins i mar enllà. Han estat catorze mesos sense parar de rodar i el que els queda. Més de 60.000 quilòmetres i de cent concerts, que els han gravat a foc més de 1.001 records i anèdcotes i moltes llars enceses. Per això ara van a hivernar, per tornar amb tota la força no sense abans dedicar temps als companys i amics, la família més propera.

Perquè a la seua gira, a la Mercè no cabia ni un ànima, i van fer tremolar el mateix Apolo, el Prat, el Maresme, Olot o Maó, entre d´altres sense que la pluja els aturara, sempre amb l´última espurna. Van recuperar la plaça i afinaven per recuperar un país sencer. Ja deien aquestos joves «som la flor de la llavor que vau sembrar», diguent això amb els pels de punta. Mentre tocaven, sempre sentint-se com a casa, fins i tot esgotant entrades a la sala Copérnico de Madrid, que també s´ho cantaven tot. A la sala Repúblika va ser l´últim seu penúltim concert, sempre acompanyats per Pro21 cultura i Èxits Management.

Són Pasqu Giner, Kiko Tur, Ivan Gosp, Pep Garcés, Xavi Arias, Albert Benavent, Bruno Mas, Jaume Tur i Hèctor Peropadre, un cognom si més no curiós que, segons ell mateix explica, és aragonés. «Eixes coses que fan que generació rere generació baixen a València i, doncs mira, he acabat a la Marina Alta». Tots ells als teclats, els cors, les veus, les guitarres, les trompetes, el trombó, la bateria i l´acordió per fer música que pot emmarcar-se en el reggae, el dancehall o el dubstep. I amb la denominació d´orige amb la tel·lúrica de La Marina Alta, on l´espencat es fa torrant la albergínia, amb pebrera roja i verda, all i tomaca. Tot ben esgarrat a tires fines, tot ben torrat, i segons la temperatura de la nevera, o anxova, o capellà o abadejo cru esgardat. Allò de la muixama, doncs ja se sap. I com bon espencat, es pot mullar divinament. Ells ho han fet amb els Zoo, Svaters, Macondo, La Raíz, Assekes, Atupa, Tremenda Jauría o Pelikana, per no parlar de Smoking Souls o la que van «liar parda» als quinze anys d´Atomic Studio. I més, és clar. I per no deixar de citar a Jaume Faraig, Marc Torner, Pepe Newrockers, Natxo Asensiko i Bolu o Tato James.

Dones amb cara de llobes dins un mandala, lleons o pebrerons de punta, els Aspencat de Xaló són dels qui obren la llauna, que la festa està servida mentre les primaveres no paren de nàixer. Sempre dona gust tastar essències inèdites perquè ahir, avui i demà, tot és ara. Títols dels seus discos que o bé han autoeditat o bé han fet amb Halley Records. Ja diuen «a la meua terra hi ha una pluja d´estels». Eixa llum que sempre va obrint pas.

El seu acomiadament és un adéu o un fins aviat perquè ells també són moviment. De moment, aparquen els concerts elèctris fins a febrer i treballen en els últims detalls de l´espectacle acústic que estrenen a Teulada el proper dissabte 23 de gener. Ja diuen a les seues lletres que seguiran fent sorolls fins que isca el sol. I de moment encara els queda A Candeloria a Lugo, al Cazpatxo Rock a Ayora, Axero´s Rock a El Astillero de Cantàbria, per no parlar del Viñarock, l´Inca de Mallorca, el Alterna Festival de El Bonillo o el seu pas per Borriana, Candeleda o Villena. Tot això fins l´agost.