No es tracta de parlar del sexe dels Àngels, encara que ara estiga de moda amb la Moda o amb el museu que George Lucas vol ubicar a aquella banda de l´Atlàntic; art narratiu en mans d´un director com per a contar les històries a través de les imatges. Ja deia Fernán Gómez en El tiempo amarillo que les pel·lícules eran «la nostra escola dels diumenges». Els màsters d´aleshores els feia Fellini o Ennio Flaiano, guionista de Las noches de Cabiria, La dolce vita o Giuletta de los espíritus. Cal recordar com Adriano, que es pensava feliç al seu retir, al fons sentia la tristor per l´estiu que s´acabava. Pot ser ara el museu com a institució també vol agafar eixa part atribuïda al cinema, ser també escola de sexe, parlar del sexe com a tema, encara que per a això s´ha de remontar a l´època romana, si més no. És el que fa el Museu de Prehistòria de València „el sexe, una qüestió prehistòrica?, segur que no„ que inaugura l´exposició de títol literal El sexe a l´època romana i de contingut si no líric, èpic. Pot ser la història ensenya.
Produïda pel Museu d´Arqueologia de Catalunya, a través d´Arqueoxarxa, aquesta exposició comissariada per Joan Mayné i Esther Gurri, del Museu de Badalona, desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans des de la República fins al s. IV, a través de la selecció de vuitanta peces de les col·leccions d´onze museus catalans i dels textos llatins més suggeridors. És simptomàtic, però, segons relata Gurri, en aquesta exposició passa una cosa que no és habitual. «És l´exposició on he vist més la gent llegint els textos, cosa que la majoria no fa als museus.
Segurament, perquè diuen coses que a la gent els interessa». De fet, els textos són una de les grans potes de la mostra. El visitant es troba acompanyat dels autors clàssics. Els consells d´Ovidi, de Sèneca, de Plaute o de Suetoni contextualitzen les peces que s´hi exposen: objectes de tipus religiós o amb finalitat ritual, elements de la vida quotidiana, peces de l´àmbit públic i de la intimitat domèstica. La Venus de Badalona, el Vas de Bílbilis (Calatayud), el Fal·lus de Sasamón, el Tintinabulum „lampadari„ amb la representació de Príap, o la representació antropomorfa d´un fal·lus, procedents de Tàrraco. Com també l´extens conjunt de llànties eròtiques, tot junt cridarà l´atenció del visitant per bellesa o explicitat... unes peces que, amb els textos, parlen de la vida íntima dels antics romans. Una pràctica que «ens interessa molt», diu Gurri. «Mostrar els temes del dia a dia, de les coses que afecten a l'ésser humà. Tots hem cuinat, menjat, jugat, practicat sexe, més o menys. Es tracta d´estirar el fil vivencial, veure on estem ara i en quines coses hem avançat i en quines no, docns, n´hi ha coses que els romans vivíen de manera més fresca i natural, nosaltres tenim una visió judeocristiana», sense oblidar com els romans tenien, també en el sexe, una societat piramidal, i de les dones ni parlar, és clar. En definitiva, el museu no vol quedar-se enrere i fica el sexe dins seu. El seu objectiu és «ficar el sexe en solfa i que resalte, que la gent mire amb altres ulls» diu Gurri.
