La paraula nexe s´escriu, com sabem, així, amb e final, com sexe. Curiosa la connexió morfològica final dels dos vocables citats. Són formes que solem dir i escriure com correspon, però n´hi ha molts altres, com annex, circumflex, complex, connex, convex, genuflex, inconnex, perplex, reflex, etc., que no duen cap vocal en posició final.
Apunte estos casos perquè sovint sentim, i llegim en textos defectuosament revisats, alguna de les paraules citades com a *annexe, *complexe, *perplexe, *reflexe, formes incorrectes normativament. Altres casos en què també se solen produir errades, potser amb més quantitat que en els anteriors, són *fixe i *mixte, en comptes dels correctes normativament fix i mixt, que tinc dubtes que arrelen i s´assimilen com disposa la normativa, però la norma és la norma, que complirem, disciplinats com som.
Pel que fa als plurals, en els primers casos citats es fan afegint una s al singular, i tenim nexes, i no *nexos, com a vegades sentim o llegim, i sexes, en bon valencià. Respecte als plurals de la segona tanda de paraules esmentada, es fan amb l´acabament en -os, és a dir, annexos, circumflexos, complexos, connexos, convexos, genuflexos, inconnexos, perplexos, reflexos. Per tant, si tenim més d´un complex (millor que no en tingam cap), serà que tenim complexos i mai *complexes. I molts ens quedàrem perplexos i no *perplexes quan guanyà el Brexit al Regne Unit i,
més encara, quan Donald Trump va véncer en les eleccions nord-americanes.
La tendència a acabar en -e algunes paraules també es dóna en algunes que normativament acaben amb -ext, com context, pretext o text, que a voltes les sentim o llegim com a *contexte, *pretexte o *texte. Els seus plurals no són «*contextes» ni «*pretextes» ni «*textes», sinó contextos, pretextos i textos. I cal anar a espai amb alguns plurals que ens poden deixar en ridícul, com li va passar a un periodista-estrela del malauradament desaparegut Canal 9.
Tots sabem diferenciar un as d´un ase. El primer és ´carta de cada coll de la baralla marcada amb un sol punt´, és a dir, ´as d´oros, de copes, d´espases i de bastos´. Antigament també era moneda, unitat de pes i déu principal. Però un as és també ´persona que excel·lix en una activitat, especialment en un esport´. Rafa Nadal és un as, però també ho és David Ferrer. Puchades i Kempes, no cal dir-ho, com Induráin i Pau Gasol. I sí, també ho són Messi i Cristiano Ronaldo. I Ricardo Tormo també va ser un as. I un ase (en castellà, asno) és l´animal de càrrega que popularment anomenem burro.
Els plurals d´eixes dos paraules són diferents, com ho són els singulars. Tots els campions mencionats eren o són asos. I tres burros (autèntics, de quatre potes) són tres ases. Això que és tan clar no ho era tant per al presentador referit d´un programa de Canal 9, que en una entrevista a Aspar, Champi Herreros i Julián Miralles, els va presentar com els «Tres ases del motociclisme». Amb lloances així no calien altres ofenses.
