«Un tipo raro» i amb un cognom coincident amb el de la mare de Juan Pedro Font de Mora parlava en un article de construir la realitat amb la llibertat de la mirada. Una activitat, mirar, que es va fent lliure en mirar més i sobre tot millor. Raó per la qual els agrimensors de la mirada fotogràfica de València, que són els Railowsky (la llibreria té un club d'amics), acaba de fer públic un llistat d'obres per a mirar millor els textos i llegir millor les imatges. Temptacions llibreres són trenta recomanacions, una per any, els trenta que té la llibreria Railowsky. Hi ha obres mestres de la fotografia com eixe instant decisiu, que va dir el mestre de mestres Cartier Bresson, exquisiteces per a temps actuals, llibres monumentals, tresors per a la vista, art infinit per a tots els públics.

Clar que per a aprendre a mirar millor caldria seguir a Truffaut i el seu nen salvatge, un personatge de pel·lícula amb el qual, paradoxalment pel que té d'imatge en moviment, s'identifica l'home de foto que és Juan Pedro Font de Mora, el responsable de Railowsky, Busutil per part de mare. Una reflexió, ja que estem, per parlar de la importància que té el procés de socialització en l'ésser humà i les implicacions de la seua absència. El contrast entre la llibertat, l'ingenuitat i la felicitat de l'humà en el seu estat natural i la hipocresia i corrupció de la civilització.

La llibreria del carrer del Gravador Esteve 34 de València està d'intensitat. De la mirada i de la seua activitat, encara que si per alguna cosa destaca Railowsky és que ha estat sempre en peu gràcies a la continuitat, eixa cosa tan difícil; la constància, que és la raó de la seua existència, de la seua pervivència. Tantes coses que estàn al seu voltant tenen a veure amb el seu trenta aniversari, fins i tot la cervesa que han patentat, la beerlowsky, com una altra forma de consumir l'art fotogràfic i fer amics.

Tot en Railowsky és una qüestió numèrica, d'amistat i proximitat (sentiment, també), de genialitat, de qualitat i originalitat, arguments que són el fil conductor de la selecció de llibres que ofereixen com temptacions. Una obsesió del llibrer, la numèrica, home més d'imatges que de lletres; llegidor autodidacta i que, segons diu, es guia més per la intuïció que per la teoria. «I és que la vida és acumulació constant de números. El número de dies que he obert la persiana, el número de fotògrafs que han participat en exposicions o el número de pesetes, estes són les menys», diu. «A Railowsky fem celebracions més llargues que una boda àrab», diu Font de Mora. Qui té el plaer de visitar-los pot veure com aquest esplai d'imatges i llibres s'assembla a un soc àrab on es poden trobar meravelles només cal saber mirar.

Quan Levante-EMV es fica en contacte amb ell, Font de Mora està perdut (es trobarà) dins la llibreria buscant un llibre sobre com fer fotos eròtiques, no pornogràfiques, sinò de sensualitat i plenes de matisos. Es tracta de Fotografía Boudoir: El Arte de la Sensualidad (Anaya), un llibre per a fotografiar dones de manera senzilla i bella.

El seu mercadet fotogràfic, que ja va per la quarta edició, pretén que la gent s'anime a comprar fotos «en el sentit de regal», tal vegada, per vestir les parets de casa amb bones imatges. Fotos amb preus que van dels tres mil euros als trenta-cinc. Al decembre, Railowsky presentava al MuVIM el seu catàleg 30 x30 underground, amb una exposició que es pot visitar fins el 5 de febrer. És la primera d'una terna d'exposicions que continuarà, amb la de La Nau, el 26 de gener (fins a Sant Josep) i la que enganxarà el mes de març (el dia 6) a la sala Renau de Belles Arts. Cada exposició amb deu fotògrafs (deu per tres, de nou trenta). La del MuVIM, els clàssics; al de La Nau, fotoperiodístics i documentalistes de carrer; la de Belles Arts, els artístics. En la del cicle Fotogràfica del MuVIM, la propera serà la de Mª Antonia García de la Vega i anirà de boscos. També al decembre Railowsky rebia la Medalla de San Carlos, un reconeiximent de la Facultat de Belles Arts, tradició del gest, que premia el compromís de qui pretén aconseguir una societat millor a través de l'art, la creació i la cultura. La geometria musical de Jordi Teixidor coincidia amb Railowsky, doncs el premi nacional d'Arts plàstiques 2014 si fa alguna cosa, és teixir la poètica amb la pictòrica, les imatges, els miratges? i els núvols, que desapareixeràn com llàgrimes a la pluja.