Ella era aquella dona a la que li agradava escriure sobre els Homes, eixe tema tant de moda, un poc seguint l´estel de Virginia Woolf quan deia Que no us espanti cap tema. Era ella la que adorava l'ambigüitat de no ser del tot ni valenciana ni catalana, cosa lògica, per altra banda, doncs és d´Alcoi. I tot i que a la seua biografia consta la seua militància al SCI, el partit independentista liderat per l´expresident del Barça Joan Laporta en companyia de l'incólume Josep Guia (estem parlant de l´octubre de 2010), Isabel-Clara Simó és de les que deia que «en política no n´hi ha ideologia, sinò poder». Encara, que com a escriptora també afirmava no conèixer cap creador sense tendresa. Quan deia això estava parlant de Picasso i la seua història d´amor amb Fernande Olivier, que Clara-Simó va novel·lar.
Aquesta dona rossa, de mirada clara com el seu cognom i amb la ment entre Els racons de la memòria no estava encertada „el present, ahir, li va llevar la raó„ quan el 2008 deia en aquest diari: «per a ser algú en les lletres catalanes cal escriure en espanyol». Doncs ahir, l´escriptora rebia en Barcelona el 49 Premi d´Honor de les Lletres Catalanes «pel seu compromís amb la cultura del país». «El Nobel català», va dir ella. «Un acte d´amor complet que m´ha deixat desarmada i absorta».
El guardó li´l donava el president d´Òmniun Cultural, Jordi Cuixart, tot diguent que el reconeiximent «confirma l´existència d´uns països catalans més vius i prolífics que mai», moment que Cuixart va aprofitar per recordar la guanyadora de l´any passat, la narradora i traductora balear Maria Antònia Oliver. El triangle. Per cert, que Clara-Simó és la cinquena dona que rep este premi. Mercè Rodoreda (1980 ), Teresa Pàmies (2001) i Montserrat Abelló (2008) van en la llista. Entre els homes, Guarner, Fuster, Estellés, Joan F. Mira o Raimon, per citar només als valencians.
Júlia o el repte de Fuster
És Clara-Simó, també, la dona que ahir va dir: «la literatura no és una teràpia, no serveix per a res. És una obra d´art. No és útil: si voleu coses útils, aneu a la ferreteria. La literatura és un instrument de pensar i sentir», afirmava. És Clara-Simó la dona que va acceptar el repte de Fuster quan el de Sueca „que ara torna a estar d´actualitat per l´apertura del seu Museu„ va demanar als d´Alcoi d´escriure sobre la Revolució del Petroli.
Aquell engrescament li va suposar la seua novel·la Júlia (1983), la història d´una obrera dels telers alcoians en temps de revoltes, que ha estat una de les seues imprescindibles, doncs en té moltes, d´obres, entre les novel·les, obres de teatre, assaig, periodisme, ràdio, televisió i poesia, encara que ahir, amb el telèfon apagat, va deixar dit algunes coses a les agències informatives. Entre d´altres, que ella sempre s´ha definit com una «poetrasta».
La seua formació és en filosofia, periodisme i filologia romànica. La seua tasca educadora en les secundàries de Bunyol, Figueres i Barcelona, on també ha donat classe a la Pompeu Fabra.
Clar que també va parlar de literatura ahir Clara-Simó. Ràpidament rebutjant «les burles i els tòpics» que de vegades ha rebut «per donar la imatge, per ser major i dona, que escric històries d´amor per a tietes, que escric per a dones, des de l´interior»; tot i que s´ha sentit rebutjada moltes vegades» i que a cada colp «he agafat un poc més d´impuls», Clara-Simó no és la primera vegada que rebujta l´etiqueta de literatura per a dones, l´existència de tabús en literatura, doncs sempre ha optat per personatges complexos, si bé, relacions conflictives, per commoure en complicitat, mai en submissió.
La majoria de les seues obres han estat publicades per l´editorial valenciana Bromera encara que sense exclusivitat: Edicions 62 i 3 i 4 la ténen als seus catàlegs. «En efecte, tenim catorze títols diferents d´Isabel-Clara Simó, entre novel·les i contes per a adults i narrativa per a joves, a més d´un parell d´obres de teatre», va dir ahir Gonçal López-Pampló, director literari. «Alguns d´estos títols», afegia, «a causa de l´enorme èxit de l´autora, s´han editat en més d´una versió i, per exemple, Homes i El meu germà Pol s´han publicat també en butxaca. Per a nosaltres, Isabel-Clara Simó és un referent importantíssim del nostre catàleg, per la qual cosa ens satisfà molt el reconeixement. Molts dels seus llibres han captivat a generacions de lectors (com Júlia o Raquel), tant els més joves com els que ja no ho són tant», deia López-Pampló.
A més a més, el seu llibre Dones va ser adaptat al cinema per Judith Colell. En castellà, Nosotras. I la seua obra Còmplices va ser portada a l´escenari per Pep Cortés.
El jurat ha valorat la «obra immensa i extensíssima» publicada per Simó al llarg de 40 anys, segons va destacar Carles Solà, exconseller d'Universitats i Recerca. «Les seues obres han canalitzat reivindicacions relacionades amb la llibertat, la situació de les dones i la infància, i el premi parla molt bé d'una cultura viva i dinàmica per tot el territori», afegia.
