El llibre està dedicat «a totes aquelles persones que des dels àmbits de la cultura, el periodisme, la investigació, l´ensenyament, la política, el món editorial? «han fet aportacions positives per la recuperació i normalització de la nostra llengua i cultura». Es tracta del llibre Premsa valencianista: repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987), obra del periodista, historiador, i altres tasques acadèmiques que és Francesc Martínez Sanchis, que presentarà el seu llibre el 24 de gener en la Biblioteca del Museu Valencià d´Etnologia del carrer Corona de València, en compayia d´un altre llibre, també seu, La revista Saó (1976-19897): cristians i esquerrans nacionalistes, en un acte en el qual estarà acompanyat pel catedràtic de Comunicació de la UV, Josep Lluís Gómez Mompart.

Amb pròleg de Joan M. Tresserras parlant «d´hegemonies de llarg recorregut, persistents, que han condicionat la conformació de l´opinió pública i la fixació d´uns mapes mentals», el documentadíssim treball de Martínez parla de la «flor i nata del periodisme de la Transició» des de 1813 fins a 1987. Val a dir, des de Sicània, aquella revista fundada per Nicolau Primitiu, «la primera capaç d´aglutinar els pocs crepuscles valencianistes de la València franquista» fins unes conclusions sobre la fragilitat d´esta premsa. Com, per dir, d´un ofici sempre en transició, i la constatació de com el valencià en els periòdics de paper «ha estat la història d´un camí de lluites individuals, d´entrebancs i d´esperances, d´avanços i frustracions, de repressions i represes, d´anhels de llibertat per una llengua normalitzada i de reivindicacions pel redreçament de la cultura pròpia», segons l´autor. Componets, si més no, que han anat succeint-se en èpoques i règimens polítics diferents en la premsa valenciana dels darrers dos-cents anys, «sense haver aconseguit encara un mercat normalitzat de lectors i una adequada visibilitat».

Es tracta d´un anàlisi de la premsa com objecte i subjecte de la història, i que fa protagonista del relat històric, naturalment, a les persones i col·lectius que van estar darrere. De les primeres revistes satíriques a l´eclosió de la premsa valencianista republicana (1813- 1939); de la resistència cultural i la repressió, la premsa valencianista del fraquisme (1940-1971); de la redefició del valencianisme, de la resistència cultural al nacionalisme fusterià; la premsa «assetjada», aquelles publicacions com Sicània, Valencia Cultural, Al Vent o Gorg (aquell oasi amb el tàndem Enric Valor-Josep M. Soriano). Recorregut dels «temps de lluita» del 76 al 87 o les revistes en la represa democràtica com Dos y Dos, Saó, Valencia Semanal i El Temps; les literàries com Llombriu, Cairell, Lletres de Canvi, Daina, El conte del diumenge, l´Aiguadolç, L´horabaixa i Passadís; les satíriques El Corcó, El Dàtil, El Pardalot Engabiat i L´Encarnella; les de pensament com Arguments, l´Estel, L´Espill, Trellat, Batlia i Afers, com altres de partit, temàtiques, locals i comarcals, o del blaverisme i de proximitat. Un anàlisi intens d´una creació resistent.