Cadascú s’ha de portar el sopar. Si els ve de gust o cal, també menjar per a compartir, encara que hi haurà picaeta, mistela i pastes per al resopó. On? Al Museu Valencià d’Etnologia. Quan? Dissabte 28 de gener. Què? Trobada-revetlla popular nocturna, val a dir, una bona festa. Com es diu? Al caliu de les paraules. I què és? Un esdeveniment d’arrelament popular que celebra les festes del cicle del foc, entre els mesos de gener i febrer i els sants. L’organitza el contador de la comarca dels Serrans, Vicent Cortés, que porta tota una vida arreplegant el patrimoni de la narrativa oral d’esta comarca de l’interior. I ho farà possible amb la col·laboració de Llorenç Giménez i Susu Benítez, a més de tres contistes no professionals dels Serrans, que compartiràn amb la seua saviesa popular.
Tres fogueres simultànies
La idea és, a partir de les nou de la nit, fer contades simultànies en tres fogueres diferents, ubicades en els patis del Museu Valencià d’Etnologia. Seran contes curts, curtíssims. Docs, allò important, com diu la cantant, és entendre el discurs en la seua totalitat, en compte de una frase treta de context. Paraules, doncs, mentre les bales es fan roses argentines i la guerra dels veïns també es fa creuades les paraules i no sols.
Estes, les que sonaràn dissabte, són romanços de tradició oral valenciana i/o peninsular, doncs els Serrans linda. Romanços valencians com El Mareig del Sant o El capellà robat, i dels peninsulars, el conegut Gerineldo, entre altres. El foc de l’hivern, a més, no és sols per escoltar, que també es per ballar, per eixemple La carrasquilla o La Pinintonera, que és «una cançò eròtica de masturbació femenina amb un pimentó, una cançó que es cantava abans de la guerra, després al franquisme la van prohibir, i que es canta en rogle pujant, naturalment, el nivell», segons explica Vicent Cortés. «En cada foguera estarem vint minuts», afegeix.
En rogle
És, docns, una nit de festa i contarelles. Paraules de ressò antic «per reviuire’n la màgia a la llum i el caliu natural del foc valencià». Un nit on «regalar paraules, parauletes i parauleres alegres, amb generositat, per rescatar els seus valors en un món cada vegada més audiovisual», afirmen.
Un escenari en tres fogueres fetes a la mesura humana «de l’art de contar i escoltar, que és el regal de la paraula contada i cantada en hivern amb imaginació, rialles, diversió, música, cultura i una festa de repica’m el colze».
En definitiva, rememorar com antany, especialment, com es feia a les zones de muntanya i de secà,«perquè senzill, necessari, valuós i humà és l’acte de compartir».
