14 de febrero de 2017
14.02.2017

Balmis, i la vacuna de la verola pel món

MarÍa Solar reescriu la història de l'expedició del metge d'alacant amb noves dades i mirades l'autora li dóna protagonisme als orfes i a Isabel Zendal, «la primera infermera internacional»

13.02.2017 | 23:48
Balmis, i la vacuna de la verola pel món

La història de Francisco Javier Balmis, el metge militar alacantí que al l segle XIX va portar la vacuna de la verola a Amèrica, ja ha estat portada a la televisió per Miguel Bardem (22 àngels), i relatada per dues novel·les, una de fa més de quinze anys escrita per Almudena de Arteaga i una altra de l'escriptor Javier Moro. Este cap de setmana acaba d'eixir a les llibreries un nou treball sobre el mateix tema, obra de l'escriptora gallega María Solar, que aporta dades fins ara desconegudes i una mirada més àmplia, des de diferents prismes, sobre el que es va considerar la primera expedició sanitària internacional de la història. Dues fites. Un: la verola és la primera malaltia al món erradicada gràcies a una vacuna, que és de Balmis, el metge alacantí. Dos: una dona, la rectora Isabel Zendal, va ser considerada la primera infermera internacional per l'OMS. «Si esta història tan increïble els passa als americans, tots ens sabríem el nom de tots, estaríem hiperinformats, i és que presumim poc del que tenim», assenyala l'autora. La seua ficció històrica s'ha publicat en castellà per Anaya (Los niños de la viruela); en gallec per Galàxia, (Os nenos da varíola) i en valencià per Bromera baix el títol L'expedició del doctor Balmis, amb la coberta de Carles Barrios i una traducció feta per Josep Franco, qui destacava el valor afegit d'una narració històrica molt ben documentada».

El metge, els xiquets, la rectora

Fransicso J. Balmis va ser un metge militar alacantí, cirurgià de la cort del rei Carles IV, que va liderar la Reial Expedició Filantrópica de la Vacuna cap a les possessions espanyoles d'Amèrica i Filipines. El remei va arribar fins a Goa, Xina i Santa Elena. Va ser una fita en la història de la medicina.

Però Balmis no va anar sol. Al costat d'ell anaven vint-i-dos nens de Madrid, la Corunya i Santiago. Xiquets procedent dels orfenats li van servir com a «portadors», per formar part de la cadena humana que en 1803 van portar «braç a braç» la recentment descoberta vacuna de la verola, que en aquella època suposava o la mort o serioses difcultats de salut en cas de sobreviure. Maria Solar ha posat l'accent de la seua història en els nens, en la rectora de l'orfenat, la gallega Isabel Zendal, i en la mà dreta de Balmis, el català Josep Salvany.

Solar, que a més de novel·lista, és biòloga i periodista, inclou en el seu treball, i «gràcies a la investigació d'uns col·legues de l'ofici», el nom i les edats dels nens que van viatjar a la corbeta Maria Pita. «Volia fixar-me en les persones que hi havia darrere d'esta gesta. Va ser en conèixer els seus noms i les seues edats quan em vaig emocionar i vaig decidir escriure un llibre que parlés molt de persones i els sentiments. Els més menuts tenien només tres anys. Els més grans, nou», relata. I és que els orfes, en aquella època, «si no morien pel camí tenien ben difícil això de convertir-se en homes de bé. Eren carn de delinqüència i presidi», diu en l'inici de la novel·la.

Les dones, al segle XIX, tampoc tenien moltes facilitats, molt menys, si eren mares solteres. D'ací que María Solar es refereix a la rectora de la casa d'orfes que, segons explica, «en veure la dificultat que comportava tal viatge per als nanos, en l'últim moment va decidir pujar també al vaixell. Isabel Zendal era també mare soltera. Va canviar els papers, va posar al seu fill com adoptat, el va pujar al vaixell i va acompanyar a l'expedició en la seua aventura», explica Solar. Una manera, d'altra banda, «de treure l'estigma. A Mèxic ja tenia el currículum net», assenyala. Segons Solar, Isabel Zendal ha estat considerada per l'OMS la primera infermera en missió internacional, i a Mèxic el premi nacional d'infermeria porta el seu nom.

Els herois ho són gràcies a altres

Entre els altres reconeixements que realitza l'autora gallega també destaca la figura del segon de a bord en l'expedició. El braç dret de Balmis era de Barcelona, i es deia Josep Salvany. Van eixir el 30 de novembre de 1803. «Balmis va tornar amb honors del rei en 1806, però Salvany es va quedar allà vacunant, ja que havien establert també escoles per ensenyar els nadius. Salvany va morir a Bolívia, portant la vacuna, en 1810. Només tenia 33 anys ».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas

Enlaces recomendados: Premios Cine