Un lloc on trobar-se amb les paràboles xiuxiuejants que amplifiquen la veu. Són els reflectors parabòlics. O un viatge virtual a bord del Castillo Olmedo per reparar un cable submarí i veure com la caseta d'amarratge de València estava situada a l'edifici que havia estat construït dins del recinte del port del Grau, al costat de les instal·lacions de la Reial Societat de Tir de Colom, amb este objecte i el d'albergar una estació de ràdio per al servei costaner. Un lloc on esbrinar què és la realitat augmentada o si es pot entendre a un cetaci. O quins instruments de música es toquen sense contacte físic. Res a veure amb l´Institut de Física Corpuscular, que acull el 16 de febrer la reunió número 78 del Comitè per a Futurs acceleradors. De partícules, s´entén.

Es tracta del Museu de la Telecomunicació Vicente Miralles Segarra, que pren el seu nom en honor al primer Enginyer de Telecomunicació valencià, titulat el1926, «exemple de treball i dedicació a la professió i al Servei Públic». El museu s'inaugura hui en la Universitat Politècnica de València. Edfici 4D. Al campus de Vera. Un acte que comptarà amb la presència del fill de l´enginyer, Vicente Miralles Segarra, i de l'acadèmic, físic i historiador de la ciència, José Manuel Sánchez Ron, divulgador de la línia primera. Un home de ciència que parlarà d'una de les quatre forces fonamentals de l'univers actualment conegut : El naixement de la globalització: comunicacions electromagnètiques al segle XXI. L'electromagnetisme és esta branca de la física que estudia i unifica els fenòmens elèctrics i magnètics en una sola teoria. La dels camps, prediccions basades en magnituds físiques vectorials o tensorials dependents de la posició en l'espai i del temps.

També parlaran la directora del museu, Carmen Bachiller i Desampardos Romeo, que presentaran el seu llibre Los inicios de la telecomunicación en la CV. Un treball ple d´anècdotes com que València, en el XIX, ja era estratègica per a les comunicacions submarines, «perquè serveix de node de comunicació entre Madrid i Barcelona, i entre Madrid i les illes». Segons Bachiller, «el primer cable de comunicacions telegràfic submarí que va funcionar a Espanya i que ho va fer durant cent anys estava entre Xàbia e Eivissa. Això era el 1860. Després vindrien Eivissa-Mallorca, Mallorca-Menorca i Menorca-Barcelona, de tal manera que hi havia un anell de comunicacions des de Madrid a Barcelona per dos camins, per terra i un altre per les illes». A més, este fet, va portar el primer estudi dels fons marins.