Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Al dia

Ruina vaina haver de tindre el recordatori de les festivitats i dies internacionals per a caure de l´ase. Sempre és bon moment per a ser afectuós, solidari, empàtic, mirat i sabut. Tot i això, anem embalats sense mirar ni mirar-nos massa, passant-nos la pilota fins que acaba encalà; i si dius això de que els bons sentiments „en l´àmbit que siga„ cal practicar-los tots els dies et posen l´etiqueta del tòpic al front o un hashtag, que és més trendy. Està molt bé adaptar-se a esta manera tan ràpida, immediata i instantània de fer i desfer en la que estem convertint el viure, però no vull que la faena del matalafer em confonga: hi ha coses que necessiten una miqueta més d´espai i temps, un poc més de cura.

Esta setmana, tres dies seguits han anat agarrant el relleu de les celebracions mundials i els tres tenen a vore amb la dedicació, la constància i l´amor. Però també tenen a vore amb el desànim, la incomunicació i la por. Pareix que estos últims s´aglomeren fent guanyar la partida a l´egoisme digital, encara estant en l´era de la comunicació global. Siga com siga, el Dia Mundial de la Ràdio, el dia dels enamorats i el Dia Mundial Contra el Càncer Infantil „amb la fundació Juegoterapia„ han cridat a totes les portes i les respostes han sigut tan diverses com previsibles. Està qui protagonitza una ramalada d´efusivitat, qui denúncia el consumisme lligat a tot, qui és cínic a tota hora i qui s´enfada amb el món per no recordar-se de l´important quan cal „i no sols quan toca„. També està qui „ho expresse o no„ no reacciona tan extremadament i oscil·la entre passar del tema o atendre´l com pot.

«Tu i jo tenim un amor pendent, però anem a nomenar-lo cafè, que fa menys por». Esta frase de l´escriptor instagramer Selam Wearing, em feu l´ullet el dimarts. De sobte els meus records i la meua actualitat es coordinaren i m´alegrí per tots els cafès que sí m´he pres, sobretot per un que fou determinant en la meua vida sense tindre cap idea... i no era el cafè, era el qui i el com. És eixe diàleg que sorgeix „amb paraules o sense elles„ entre persones vertaderament presents. Si l´amor està en l´aire o no, en ell es connecten milions d´ànimes. Tinc la sort de festejar-ho encenent el micro cada vesprada. L´amor i la por només són dos cançons diferents que nasqueren de la mateixa mare. És un repte voler-les a les dos per igual, quan xicotets grans herois canten #Resistiré.

Compartir el artículo

stats