No és una broma de mal gust, encara que ho parega; és una notícia que he trobat, potser irònica o malintencionada. M'estic referint a un article publicat fa dies a La Vanguardia „sense firma„ sobre la manera «correcta» de coure l'arròs. El comentari es basava en una notícia apareguda a la premsa anglesa i en un programa de la BBC, on Andy Meharg, un professor de la Universitat de Queens en Belfast, anunciava que científicament «cuinar l'arròs de manera tradicional podria danyar la teua salut». El professor biòleg s'atreveix a dir que l'arròs pot resultar verinós perquè absorveix arsènic dels camps anegats d'aigua on creix, i això el converteix en un aliment que podria ser prohibit per la Unió Europea.
La notícia m'ha fet pensar en Agatha Crhistie, perquè la famosa escriptora solia usar l'arsènic com a verí en molts crims domèstics a les seues novel·les. Me la recorda, també, perquè la investigació del professor Meharg té l'estil inquietant de les que solia fer el detectiu Hercules Poirot.
L'article diu que les opinions del professor de ciències biològiques s'han experimentat en un programa de la BBC (tot un rigorós laboratori) i el resultat diu que si coem l'arròs com solem fer nosaltres tradicionalment per a la paella (amb el doble d'aigua que d'arròs) «hi poden quedar restes d'arsènic». El professor recomana, doncs, coure'l amb molta més quantitat d'aigua (cinc vegades més, o tindre'l en remulla tota una nit abans de la cocció). Així, segons aquesta docte parer, només així l'arròs resulta saludable, havent depurat l'arsènic. L'arròs així bollit deixa a l'aigua el veri fatal, i queda purificat. Veritat? Fabulació? Astracanada?
Comente el tema perquè últimament estan arribant des de l'Anglaterra notícies demencials, quan no delirants, sobre l'arròs i la paella. Pregunte: És aquest savi científic un gastrònom seriós? És tot plegant una parida? Potser el professor ha llegit alguns llibres de l'antiga cuina francesa, i ha tret d'aquestes lectures que així és com cal cuinar l'arròs. No diu, però, que amb aquestes aigualides coccions l'arròs quedarà passat, empastat o empastrat. Igualment oblida dir que remullar tant l'arròs es feia antigament per a pelar els grans: una manera de treure'n el corfoll. No puc esplaiar-me sobre la cosa coquinària arrossera, però pense que aquesta notícia no s'ha de prendre seriosament.
Un servidor porta tota la vida menjant arròs i no pensa deixar de cuinar-lo a la manera tradicional d'ací. L'arròs m'agrada «a la valenciana», no a l'anglesa.
