Un col·loqui, sense presentacions, amb escarafalls i líquid del color de l´or com la realitat, per introduïr una exposició de cartells tipogràfics de la família Plómez, impressors des d´abans d´ahir, amants del plom de lletra precisa i dedicats a l'estudi, preservació i picada de la impremta tradicional.Tipus d´interés que aguanten l´idem contra vent i marejats entre forlatis, cuines, i el supertipus veloç, la Garamond i el Dembo feroç. Una activitat que només pot passar a la llibreria nihilista amb nom d´un que va combinar el que va escriure el tractat de les passións de l´home, barreja del jutge i novel·lisme, que va ser el quasi portugués Joan Perucho, català premi Nacional de les lletres espanyoles 2002, que escrivia indistintament en trilingüe. Premi Ramon Llull de novel·la al 1981, que és llibreria amiga.
Autor sorneguer i erudit, amb el vertigen a la seua producció, com el treball que fan llibrers de nom com els pensadors d´ortiga i gatet (Jaume Ortega i Eugeni Machancoses), exponents de la teoria del perspectivisme i la raó vital. Una llibreria que pren i descompon el nom de l´autor de les Històries naturals, Per-r-ucho, al carrer Moro Zeit de València. On tots els projectes queden inacabats.
Un espai que se´n va anar per les Sicílies de Russafa, va transitar pel Dénia deixant les Fantasies elevades del Sanchis al pas, Llibertat per a Diego Garcia camí de les dimensions insondables del sud, i sons que encara romanen de les boniques ortopèdies per arredonir el trio; un espai que enguany s´ha reproduït al Barri del Carme sense oblidar la matriu. La primera convocatòria, amb un aparador que sembla l´espill de l´Alícia i el robatori de contes, va ser la presentació del 8 de Lletraferit amb el saber medieval de Baydal, la segona edició dels Dies, de Sabater, amb el cabanyaler Bens i el Miralles com autor d´una altra novel·la de corsaris a l´illa tortuga. Tots constructors de naus, drassaners. I a tot això, que ahir s´inaugurava el treball dels Plómez, un grup de dissenyadors e impressors que, «farts de la mediocritat existent», s´han mostren el fruit d´un taller de letterpress gegant «perquè Gutenberg mola».
