Fa catorze anys que van assolar la darrera casa que quedava en peu en l´horta de la Punta, afectada pel projecte de la ZAL del port de València. Catorze anys de la consumació d´una ignomínia que havia començat el 1994 amb els primer passos administratius que conduirien temps després a la destrucció d´un espai d´horta productiva, plena d´elements patrimonials dels valencians, i a la deportació „així cal dir-ho„dels seus habitants.
Recordar els fets de la Punta és compartir la ràbia d´unes persones carregades de raó que durant més d´una dècada van estar resistint el setge dels grans poders econòmics i polítics, en una lluita exemplar de David contra Goliat. Estaven carregades de raó perquè els seus drets i el sentit de la seua vida eren agredits. I aquesta raó evident que alguns menyspreaven, ha sigut reconeguda pels tribunals. Així l´any 2009 el Tribunal Suprem declarava nul·la l´aprovació del Pla que hauria de fer possible la ZAL. I l´any 2013, el Tribunal superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, es pronunciava en el mateix sentit. D´altra banda, la sentència de fa una setmana, dictada per la sala tercera del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem, ha reconegut a dos dels antics propietaris de la Punta el dret de reversió i, en considerar-se que aquesta reversió no és factible, ordena una indemnització substitutòria. L´argument és que, tot i haver-se fet algunes infraestructures prèvies, la ZAL no s´ha implantat.
Efectivament, la ZAL no existeix després que els seus promotors hagueren assolat 716.000 metres quadrats d´horta productiva amb tot el patrimoni històric que hi contenia. El resultat de tot allò és només la conversió d´aquell espai d´horta en un territori devastat. I pensem: si el projecte que havia de fer possible la ZAL fou legalment declarat nul, no hi ha responsabilitats per als promotors „també les persones físiques„d´aquella desfeta? Igual com passa amb l´ampliació del Mestalla, la de la depuradora de Pinedo i les torres de la Tabacalera, amb sentències que declaren nul·les respectivament les obres fetes ¿no haurien de ser els responsables d´haver-les realitzat, els qui retornaren els respectius espais a la situació anterior? D´altra banda, l´actual president de l´Autoritat portuària va dir l´any passat que no tindria inconvenient en la reversió d´allò fet per a la ZAL si al port se li tornen els 160 milions d´euros gastats. Tornar-los diners? Ja està bé de fets consumats i del xantatge que suposa amenaçar contínuament amb pèrdues econòmiques si no s´actua com els poderosos volen! Que ja és hora que els Davids guanyen als Goliats!
